Això de “diaconesses” no va colar
Segurament Claret no intentava elevar les dones a aquest estat clerical, però va cometre un error, anomenar diaconesses les dones més actives apostòlicament. El cardenal de Tarragona li va tallar immediatament les ales. I no perquè no es fiés del gran i admirat missioner, sinó perquè va pensar que entrava en un terreny minat. No hi havia temps per a experiments. Però què va ser el que va enviar Claret al Sr. Cardenal?
Doncs les Constitucions d’una Germandat del Santíssim i Immaculat Cor de Maria i Amant de la Humanitat, homes i dones, clergues i laics que volia fundar. Hi ocupaven un lloc especial en el text les diaconesses, que eren dones que podien col·laborar, segons les seves inclinacions, en la catequesi, l’educació de les nenes, la instrucció de les mateixes en la vida espiritual i en el foment de la vida sacramental i de devoció. (més…)
Tocat pel cor d´un pastor
Les meves trobades personals amb el Papa Francesc
Mentre que el món plora la mort d’una ànima profètica, em trobo guardant en silenci els moments que vaig tenir la gràcia de compartir amb el Papa Francesc. Des del 2015, la seva vida i la seva presència m’han marcat profundament. En ell, no només vaig trobar el Bisbe de Roma, sinó un home de Déu que encarnava l’autenticitat, la senzillesa, la humilitat i la compassió, no com a ideals per admirar des de lluny, sinó com el fruit natural de la seva íntima amistat amb Crist i la seva tendra devoció a Maria, la Mare de l’Església. Sé que soc un entre milions de persones commogudes per les paraules i l’exemple del Papa.
Hi ha moments a la vida en què una trobada deixa una empremta no només a la memòria, sinó a l’ànima: moments tranquils i sagrats que es converteixen en ressons vius de la tendresa de Déu. Això és el que han significat per a mi les meves trobades amb el Papa Francesc.

El Madrid religioso del siglo XIX
VERDASCO Félix, El Madrid religioso del siglo XIX, Madrid 1978, pp. 348.
Aquest és un llibre curiós, escrit per un sacerdot competent en matèria, que ja ha suscitat el seu interès per altres obres semblants. Com veurem, presenta una panoràmica de la vida religiosa del Madrid del segle XIX, tot abastant tots els aspectes d’aquell període històric. Als claretians ens interessa perquè Sant Antoni Maria Claret va exercir allà i des d’allà el seu múltiple apostolat durant el període més llarg de les diverses etapes de la seva vida missionera: (més…)

No viví yo
“El que de veras ama a Jesús, más vive en Jesús que en sí mismos,…” (Notas Espirituales)
(Claret)
Te vi, Jesús, de afectos tan movido,
te oí en tus palabras tan hablado,
te hallé de tus caminos tan cansado,
te sentí por los odios tan herido,
que viví en tus fuegos encendido,
quedé de tu palabra enamorado,
me dejaron tus sueños desvelado,
mehicierontusurgenciastanurgido. (més…)

12 de maig
“La caritat és la reina de les Virtuts, és com el sol entre els astres, és com l’or entre els metalls, és la que dóna vida a Totes els Virtuts, però, si la caritat falta, falta tot, res no serveix, com diu l’Apòstol” (Carta ascètica… al president d’un dels cors de l’Acadèmia de Sant Miquel. Barcelona 1862, pàg. 13).
CENTRALITAT DE L’AMOR
¿Qui no ha experimentat la diferència entre la freda atenció d’un funcionari que treballa per obligació i l’atenció personalitzada del qui assumeix el seu treball com un servei al germà? ¿No és cert que, a la nostra societat, som un “pacient”, un “client”, un “passatger”, i que ens sentim tractats com a éssers anònims, com “números”? (més…)
Episodi 5.Aquest és un passeig plaent. Ens portarà a conèixer llocs tranquils i llocs públics, com ara Las Cortes. Passejarem primer per barris molt populars i després per àmplies avingudes com Recoletos o Alcalá. Llocs on trobarem les empremtes incansables del nostre protagonista, el P. Claret. I conclourem el passeig al lloc on se situava la primera de les residències on va viure Claret a Madrid, la coneguda Iglesia Hospital de Italianos.