ferrus_consuelo_foto

Consuelo Ferrús.

Són unes quantes les trobades que he anat tenint amb Claret, però quan escric això m’adono que no hi ha cap casualitat a la vida, i que més que trobar-me jo amb ell, és ell el qui es va trobant amb mi. Igual que a la M. Antònia París, és Déu el qui ho va posant en moments clau.

La meva trobada amb Claret comença al col·legi de les Missioneres Claretianes de Carcaixent (València), als 7 anys. En aquesta edat la persona és com una esponja i va absorbint tota informació com la cosa més natural, semblant al respirar. Vaig assabentant-me que les Claretianes van ser fundades per St. Antoni M. Claret i Mª Antònia París, celebrem les seves festes, se’ns va informant del que van ser i van fer, llocs on van viure … tot allò que es va fent als  nostres col·legis. Però encara no és una trobada que afecta massa la vida, no passa de ser una cosa purament racional.

És a l’adolescència quan has de decidir què fas amb la teva vida, quan la trobada amb Claret és més cordial; es presenta ja com algú a qui assemblar-se, veient com viuen les seves filles Claretianes. I no cal dir que la gran trobada s’ha produït dins de la Congregació.

Durant la Formació, estudiant a fons la seva Autobiografia i escrits; moltes frases m’impactaven com si es tractés d’un llibre escrit directament per a mi, per als seus missioners i missioneres… igual que ell deia que li impressionaven frases de la Bíblia. Ha estat un mestre en l’art d’acostar-me a la Paraula de Déu i llegir-la i rellegir-la en clau personal i carismàtica, com una trobada amb Jesús, amb els apòstols, sant Pau… un mestre i model per a la missió, amb aquestes mateixes virtuts que proposa al missioner: l’amor, la humilitat… amb la seva manera de predicar senzilla que tothom entén, des de la misericòrdia, la passió en les paraules… les seves anàlisis precises de la realitat, les fonts d’on beu la seva espiritualitat: Maria, l’Eucaristia, la Paraula, l’oració.

testimonio_ferrus_01Les Claretianes tenim pare i mare, Claret i París, i així ho he rebut i així els visc. Cada un m’aporta matisos singulars. Ella que rep la inspiració de fundar l’Orde nou, que de fet  és el que som, i de fer-ho juntament amb Claret, amb ningú més que amb ell. Vaig ser un temps a Cuba i va esdevenir un temps de trobada vital amb Claret ja que allà estava omnipresent en cada esglesiola que visitàvem, en imatge, en les actes pastorals que vam poder llegir i que reflectien allò que és la seva vocació primordial: Missioner apostòlic. És a Cuba on més interacció es va donar amb la M. París, on vam néixer les Claretianes, i per això fins el clima físic i pastoral em parlava de la seva presència en aquella illa. Aquesta relació entre tots dos em diu molt, afectivament. Me’ls imagino, com narren algunes cartes, comentant la situació de l’Església local i universal, com respondre pastoralment i evangèlicament, compartint anhels de major pobresa, desigs de martiri … i això em convida a seguir dialogant sempre amb ell. Com faria Claret això que  m’encomanen ara? I ell fa que em pregunti com ho faria Jesús?

Aquesta vocació seva de missioner ha influït molt en la meva vida. He de dir que, un moment de trobada forta amb Claret, han estat les missions populars on vaig participar durant un temps. Recorrent els carrers dels pobles visitant assemblees, malalts … omplint l’horari d’activitats pastorals: ara amb nens, ara escola de pregària, ara joves, matrimonis, eucaristies missioneres… em sentia tan contenta sent missionera claretiana! com ell… al seu estil… sense perdonar cap esforç per tal d’anunciar l’Evangeli a tothom i per tots els mitjans.

Últimament, més que mai, Claret m’està trobant ell a mi … des de fa uns mesos visc testimoni_ferrus_02a Reus (Tarragona). La primera església que vaig visitar a la ciutat em va sorprendre, només d’entrar-hi, amb diverses imatges seves: de petit al teler, d’arquebisbe en una imatge de l’altar, de missioner en un vitrall. Va ser una agradable sorpresa amb un missatge subliminar que em va semblar captar: vaig sentir la proximitat de Claret en la meva nova missió i una crida a ser missionera aquí. Mirar de fer que cada persona amb qui em trobo aprengui a teixir la seva vida, els seus somnis. Aquí, a Catalunya, el P. Claret és sobretot el missioner que recorre els camins amb el seu farcell i la Paraula. No es necessiten més mitjans. Cal aplicar-se el conte.

I en una altra Església del poble proper, a Riudoms, visito una capella recentment restaurada i em trobo en la volta la imatge de Claret juntament amb altres sants devots de l’Eucaristia. Una altra alegria per al cor i una altra exigència: afermar la meva vida i missió en l’Eucaristia, en l’amor de Crist que m’esperona com a ell. “Enamoreu-vos de Jesucrist i fareu coses més grans que jo”.

Consuelo Ferrús
Missionera Claretiana

 

Va néixer a Albalat de la Ribera (València) un 31 de març de 1960. Professa com a Missionera Claretiana al 1981 i realitza la missió en diversos llocs (Granada, Sevilla, Almeria, Zafra-Badajoz, Madrid, Port Sagunt, Mèxic …) i en diverses modalitats: Equip de Pastoral juvenil, Educació, missions populars, parròquies, Formació, espiritualitat, experiència missionera amb joves, assessora religiosa de Seglars Claretians de Bètica …Actualment viu a la comunitat de Reus (Tarragona), lloc carismàtic on reposen les restes de Mª Antònia París. Casa oberta a tots els qui vulguin també visitar el seu Museu.