Tal com s’havia anunciat, en els dies 17 i 18 de febrer es van inaugurar a Vic les celebracions amb motiu del bicentenari del naixement del RM. P. Josep Xifré i Mussach cmf (19 de febrer 1817); i es clouran el proper novembre, tot recordant la data de la seva mort (3 de novembre 1899).

El divendres 17 van tenir lloc dues celebracions, una més externa, cultural i oberta al públic, a les 18.30, a l’anomenada “Sala de la Columna” de l’Ajuntament de Vic, on hi ha, juntament amb el del nostre homenatjat, els quadres d’alguns dels vigatans il·lustres de segles passats. L’altra celebració espiritual i de caire més íntim va tenir lloc a la cripta del nostre Temple, a les 21.30.

Sepulcre del P. Xifré al costat del del P. Claret

Sepulcre del P. Xifré al costat del del P. Claret

En totes dues celebracions van participar els superiors majors o els seus representants dels diversos organismes d’Europa (Catalunya, Euskal Herria, Santiago, Bètica, Portugal, Itàlia, Alemanya, Polònia, França i el Regne Unit), religiosos d’altres congregacions, en particular membres religiosos i seglars de la Família Claretiana. A la primera celebració també hi va assistir el bisbe de Vic, Dr. Romà Casanova.

A la Sala de la Columna de l’Ajuntamient de Vic

La celebració pública va tenir sis moments: 1) la presentació de l’acte i dels presents, a càrrec del germà Josep Codina cmf, prefecte d’Apostolat del Govern Provincial de Catalunya, membre de la comissió organitzadora. 2) La benvinguda per part de l’Ajuntament, a càrrec de la Sra. Maria del Carme Bover, regidora de Comerç, Turisme i Mercats. 3) La benvinguda per part del P. Provincial de Catalunya, Ricard Costa-Jussà cmf. 4) Una conferència del senyor Xavier Cateura i Valls, escriptor i investigador de temes històrics i culturals, sobre: ​​”Josep Xifré, un vigatà il·lustre, emprenedor d’una gran obra”. 5) Va seguir l’execució musical de tres peces pel “Quartet Pizzicato”, compost per quatre joves que ens van delectar amb la “Sarabanda” de G. Fr. Händel, “Pal·ladi” de K. Jenkins, i “Els Miserables” de M . Schönberg. 6) Va tancar l’acte del P. Mathew Vattamattam cmf, superior general, que havia presidit tota la sessió. Al final, el Pare General va lliurar a la regidora un exemplar de la biografia del P. Josep Xifré, en tres volums, escrita pel P. Jaume Sidera cmf.

Vetlla de Pregària a la Cripta

A les 21.30, a la nostra cripta, hi va haver una Vetlla de Pregària, per donar gràcies al Senyor pel do de la vida i missió del P. Xifré. El text, preparat pel P. Gonzalo Fernández cmf, prefecte general d’Espiritualitat, tenia com a títol “Los tres amores”. D’aquesta manera sintetitzava la vida i l’espiritualitat del P. Xifré: amor a Déu, amor a l’Església, amor a la Congregació. Es van llegir textos bíblics, de l’Autobiografia del P. Fundador i del mateix homenatjat. Tot això, intercalat amb cants, moments de silenci, pregàries… en diverses llengües. Va presidir i dirigir la Vetlla el P. General.

P. Jaume Sidera cmf

P. Jaume Sidera cmf.

El dissabte 18 hi va haver tres trobades, dues al matí i una a la tarda. A les 10.30 vam trobar-nos els diversos representants de la Família Claretiana i molts membres de les comunitats claretianes de Catalunya a la sala d’actes de la nostra Casa d’Espiritualitat. Després de la presentació i d’algunes informacions a càrrec del P. Provincial de Catalunya, el P. Jaume Sidera va oferir una informadísima i amena síntesi de la vida del P. Xifré, fruit del seu extraordinari coneixement d’aquell claretià il·lustre titulada “Què li devem, al P. Josep Xifré? “.

Concelebración con el Obispo

Concelebració eucarística amb el Sr. Bisbe

A les 12.45 a la cripta va tenir lloc una solemne Eucaristia presidida per l’Excm. Sr. Bisbe de la ciutat, acompanyat, com concelebrants, pel P. General, el P. Provincial de Catalunya, El P. Provincial de Bètica, P. Félix Martínez cmf, President de l’ECLA, i el Superior de la comunitat de Vic , P. Josep Armengol. Hi van assistir també molts altres claretians, sobretot de les cases de Catalunya, i nombrosos membres de la Família Claretiana. Al final de la celebració, el P. General va lliurar al Sr. Bisbe un exemplar dels tres volums sobre la vida del P. Xifré. Tot seguit, vam passar tots al refectori de la Casa d’Espiritualitat per a continuar la festa amb un dinar fraternal.

Después de la comida fraterna

Membres de la Família Claretiana a la Casa Mare

A la tarda, a les 4.30, molts dels participants, van anar a Can Sibiu, la casa natal del P. Xifré, als afores de Vic, per beneir i inaugurar una placa commemorativa, col·locada en una de les façanes de la casa. Era present a l’acte el Sr. Joan Illamola, propietari del mas, i alguns dels grangers que ara viuen allà. Val a dir que els actuals habitants no són descendents ni de la família del P. Xifré ni dels propietaris de la masia.

Can Sibiu

El P. General lliura un quadre del P. Xifré l’actual propietari de Can Sibiu

Cal agrair de cor que, tant per part del Sr. Bisbe de Vic, com de les autoritats de l’Ajuntament i dels propietaris i habitants de Can Sibiu, dels Superiors Majors de l’ECLA i altres membres de la Família Claretiana, hi hagi hagut una col·laboració i participació entusiasta en tot moment.

Placa commemorativa del Bicentenari a Can Sibiu

Al llarg de l’any s’aniran publicant al web del CESC, i concretament a la pàgina dedicada l’ “Any Xifré”, altres notícies i textos perquè tota la Congregació, i en particular els centres de formació, puguin conèixer i participar en el record agraït d’aquest gran claretià que, com va deixar escrit en el seu darrer comiat, havia estimat amb tota la seva ànima la Congregació i havia viscut només buscant el seu bé. Només cal pensar que, quan ell va assumir el càrrec de Superior General, el 1858, la Congregació constava d’una sola comunitat i de dotze membres, mentre que, quan va morir, el 1899, ja comptava amb 61 cases, esteses per Europa, Àfrica i Amèrica, i 1.770 claretians professos. L’únic continent que no va recórrer aquell incansable missioner va ser l’Àsia; només cal imaginar quant deu haver gaudit des del cel veient que qui ha presidit aquestes festes del bicentenari del seu naixement ha estat el M. R. P. Mathew Vattamattam, membre d’aquell continent per a ell desconegut, on actualment tants germans nostres participen d’allò sobre el qual el P. Xifré va escriure amb tant d’entusiasme: “l’Esperit de la Congregació”.