Dimecres 19 de juliol de 2017. Estic a punt d’agafar un tren que em portarà a conèixer la Casa Mare de la família claretiana, cerco una ampolla d’aigua freda, em poso sabatilles d’esport i porto un sarró on poso el meu passaport, el meu cel·lular i pal de selfie que fa de bastó: I tot a punt per al viatge. Arribo a l’estació de Sants, a Barcelona, per a anar cap a Vic, que està més o menys a unes 2 hores de viatge.

Antoni Claret és una icona missionera que viatjava amb el seu farcell a evangelitzar, i al tren m’imaginava el sant caminat hores i més hores, amb un esperit incansable; ell era definitivament un catequista “tot terreny”. Va ser allà que em vaig sentir en sintonia amb aquest esperit i sense haver arribat a la destinació encara, entusiasmat per la visita vaig anar escrivint algunes notes en el meu anecdotari.

Ja han passat les hores, fins i tot al tren, recordo que a Claret li agradava d’escriure; era d’una ploma molt creativa; encara més, tenia un text en tres volums que parlaven dels seus viatges en tren i ho vaig recordar somrient mentre admirava el paisatge verd abans d’arribar.

I per fi vaig arribar a Vic on amb els braços oberts m’esperava el P. Carlos; encara que jo no el coneixia gaire, em rep;  i sense perdre ni un segon de temps comença a relatar-la vida de Claret. Abans de començar la llarga caminada, vam parar per fer un cafè i parlar dels claretians amics en comú;  aquesta és una característica claretiana que m’encanta: la familiaritat amb què ens tractem entre bromes i anècdotes.

Comencem per conèixer la plaça. El pare m’ensenya un mapa que mostra l’antiga ciutat de Vic, emmurallada i amb ponts antics (un romànic i un altre gòtic) per on va passar Claret; s’imaginen quantes vegades va creuar el sant per aquí per a anar als pobles a catequitzar i com se les enginyava per a parlar amb un llenguatge adequat per als seus destinataris?. De fet, va ser un bon inici per a les rutes de Claret!

Continuant pels carrers estrets, vam arribar a la casa Tortadès, on Claret va viure sent estudiant i tenia cura de la capella de la Mare de Déu. El P. Carlos em mostra la finestra on Claret va viure, recordant que va deixar els telers per a la seva decisió de ser sacerdot.

Seria molt llarg d’explicar tots els llocs que vaig conèixer, per això vull passar a narrar sobre un dels llocs més espectaculars que, com claretià, no podem deixar de visitar. Tot pelegrí claretià ha de passar per aquí. Em refereixo al Museu Claret on hi ha la vida i obra d’Antoni Maria Claret. Aquí trobaràs respostes a moltes preguntes, no només de la vida de Claret, sinó també sobre la fundació de la congregació, dades sorprenents i objectes que et faran voler saber moltes més coses de la família claretiana.

Abans de tancar aquest testimoni, he de contar-la meva trobada amb les relíquies de Claret. A la casa es troba el seu cervell, les seves carns i el reliquiari que va contenir el seu cor. Abans de baixar, em vaig fer una escapada per a quedar-me una estona sol a la capella, tot i que el P. Carles no se n’adonà, perquè estava fent la migdiada; jo volia contemplar una estona, mirar Jesús com el mirava Claret, tenir-ne una experiència diferent.  En la meva meditació, pensava com devia estar Claret enamorat de Crist pe a lliurar-se a la missió d’aquella forma.

Va arribar el moment d’anar al Temple i baixar a veure el sepulcre on hi ha les restes de Claret, aquesta foto que vaig veure o vídeos presentats pels meus germans claretians era en aquest moment un fet real, estava davant del sant i el meu cor va fer un salt…, encara em semblava increïble haver pogut arribar en aquest lloc. Buscant entre els espais per a fer-li una foto li envio un somriure i converso amb el P. Claret… i li envio salutacions de part de la missió de Perú i Bolívia, i li faig una pregària pel meu germà seminarista i per tota la meva família claretians.

Apareix el Pare Carlos i em pregunta si estic bé, si vull fer una oració; li dic que sí i ell comença una oració que encara la recordo i guardo en el meu cor. Ah! abans de sortir calia visitar els cofundadors, recordant que estem celebrant aniversari del naixement d’un amic de Claret, el pare que va fer que els CMF continuessin dins a la història. Em refereixo al Pare  Josep Xifré; et convido a coneixe’l a la mateixa pàgina web de l’CESC: www.cescvic.org.

Per a acabar, què m’emporto de Vic? Doncs, doncs connectar amb la font; sóc un laic claretià al servei de la Parròquia de Sant Miguel Arcángel de Lima – Perú fa 11 anys, i he cantat l’himne claretià més d’una vegada, he rebut notícies de Claret i dels màrtirs, he viscut la farga, he llegit l’autobiografia, però el que he viscut aquests dies a la Casa Mare és diferent: és passar pels llocs on va passar Claret, sentir el seu esperit i mirar amb altres ulls el futur de la congregació i de l’Església.

Bruno La Hoz Salinas

Laic peruà