Josep Xifré i Mussach va néixer en una Mas anomenat “Can Sibiu” als afores de la ciutat de Vic, el 19 de febrer de 1817. Els seus pares es deien Josep i Teresa. Era el quart de sis germans.

Després d’haver estudiat al seminari diocesà de Vic, el 16 febrer 1840 va rebre el presbiterat a Roma, atès que el govern espanyol havia prohibit als bisbes de conferir Ordes sagrats. Allà probablement va conèixer  un coetani que intentava oferir-se como a missioner de Propaganda Fide a terres de l’Orient pròxim; es deia: Antoni Claret.

Al 1842, el sacerdot Xifré va tornar a Vic i va ser destinat com a vicari al poble de Prats de Lluçanès. Allí va començar a dedicar-se a la predicació; més tard va ser destinat a Sant Quirze de Besora.

Al 16 juliol 1849 va formar part del petit grup de cinc joves sacerdots que, cridats i entusiasmats pel P. Claret, van donar lloc a Vic a la primera comunitat claretiana.cofundadors-curia-roma

Al 1850, Claret, nomenat mentrestant Arquebisbe de Santiago de Cuba, va haver d’abandonar al grup, i el va deixar sota la direcció d’un dels cinc, el P. Esteve Sala. En aquells primers anys, el P. Xifré es va dedicar assíduament a predicar pels pobles i sobretot a fer tandes d’Exercicis Espirituals.

Al 18 abril 1858 va morir a Barcelona el P. Esteve Sala. L’1 de Maig va ser triat a succeir-lo el P. Xifré, com a Superior General; càrrec que va ostentar fins a la seva mort, esdevinguda el 3 de Novembre de 1899, a Cervera.

Durant el seu llarg Generalat de gairebé 42 anys, el P. Xifré va donar nou impuls amb energia, zel i entusiasme al grup missioner, passant d’una casa i una dotzena de missioners, a 61 cases, escampades per diverses parts del món (Europa, Amèrica i Àfrica) i un total de 1782 individus. Va viatjar incansablement, va reunir 6 Capítols Generals, va aconseguir que el grup fos reconegut com a Congregació religiosa per part de la Santa Seu i del govern civil d’Espanya, va predicar i va escriure llibres i circulars, amb un ritme frenètic, malgrat la seva delicada salut. En particular, en el seu llibre “Esperit de la Congregació” va plasmar l’ideal de missioner que fomentava per tot arreu. Va proposar sempre la figura del fundador, P. Claret, com a model; i a partir de 1880 va començar a promoure la seva glorificació. Al 1897 va aconseguir el trasllat de les restes de Claret del monestir de Fontfreda (França), on havia mort exiliat el 24 d’Octubre de 1870, a la nostra Casa Mare de Vic.

Ultimo despidoDurant el funeral del P. Xifré, el P. Martín Alsina va llegir un paperet que s’acabava de trobar entre els papers del difunt. Era el seu “Últim Acomiadament”. Començava dient: “A la meva molt estimada Congregació: T’he estimat tant com he pogut fins a la fi, i no t’oblidaré a l’eternitat. He viscut exclusivament per a tu, sense perdonar sacrificis ni perills … “. Després, demanava perdó pels seus defectes i els patiments que podia haver causat a d’altres en els seus llargs anys de govern, i perdonava tots els qui podien haver-lo ofès. A tots renovava el seu amor al Senyor.

Fa uns anys les restes del P. Xifré, considerat com el segon fundador de la nostra Congregació, van ser traslladats del cementiri de Cervera a la cripta del Temple de Vic, on descansen en un nínxol proper al sepulcre del seu admirat Fundador i Pare, Sant Antoni Maria Claret.