Amb motiu de la beatificació dels nostres 109 germans màrtirs a Barcelona, ​​la nostra Comunitat Formativa Intercultural de Colmenar Viejo va fer una parada en el camí per tornar a trepitjar la terra que va albergar el somni de Claret i dels seus companys. I és que estar un temps a Vic és tornar a posar el cor en on la història ens recorda qui som. Per a nosaltres, 14 estudiants claretians de vuit nacionalitats diferents, trobem a Vic la terra comuna de la qual parteix també el nostre desig més profund: ser missioners allà on estiguem.

 

Si la beatificació ens va situar en un mateix sentiment de gratitud i emoció per la nostra història més recent, submergir-nos en el museu de la Casa Mare i contemplar la cripta de Claret va ser unir en un mateix punt les històries tan diferents, tan llunyanes, tan universals que portàvem… de Vic al món i del món a Vic!

 

Agraïm al nostre germà Josep Rovira per ser el «teixidor» que ve prendre cadascun dels nostres fils per a vincular-nos amb el bell teler que és la història viva de la nostra congregació, de Claret. El seu farcell, les seves sabates, els seus llibres, la seva biografia ferida… tot guardava un missatge per a cada un de nosaltres i En Josep va saber com mostrar-nos on era: gràcies, germà, per l’emoció de les teves paraules que teixeixen records i animen a ser més claretià!

 

També la nostra gratitud a les comunitats Claretianes de Vic i de Montgat, disposades i atentes a aquest temps d’especial intensitat claretiana. Gràcies per fer palpable la benvinguda del museu de Vic: «Recordar el passat és comprometre’s amb el futur» [St. Joan Pau II].

 Jorge Ruiz, cmf.