Vaig tenir la sort de participar des del 17 d’abril fins el 7 de juliol d’enguany, en el Curs de Formadors de l’Escola Cor de Maria, a Espanya. Estic molt agraït per aquesta experiència, la qual m’ha permès de conèixer més de prop, a través de diferents dinàmiques i activitats, el nostre patrimoni espiritual i històric. 

Una de les experiències més bonica i motivadora va ser visitar Viladrau, un lloc clau en la vida del nostre Fundador Sant Antoni Maria Claret. Ell va ser nomenat com a Regent en aquest petit poble a les muntanyes del Montseny per a ajudar el rector, ancià i impossibilitat. Claret va començar aviat a atendre les necessitats espirituals de la gent i després, com que no hi havia metges al poble, va començar a curar els malalts aplicant els coneixements en l’àmbit de medicina que havia adquirit. Molts malalts quedaven curats gràcies als remeis que els receptava Claret i el Senyor el beneïa amb el do de curació. Posteriorment, comença a visitar altres pobles com Espinelves, Seva, Santa Coloma de Queralt i altres.

Així, gradualment Claret s’aventura a trencar amb moltes missions. una estructura geogràficament tancada, Així, Viladrau es constitueix en el lloc d’un descobriment indispensable: allà es plasma la visió del seu futur treball apostòlic i el de la congregació: “Ecce ego, mitte me” (Sóc aquí, envia’m). Claret descobreix que el seu carisma vocacional el porta cap a horitzons més amplis, deixa el poble de Viladrau, tot i les seguretats que tenia allà, per dedicar-se plenament i de manera ininterrompuda a la predicació de la paraula de Déu en llocs més apartats, anar a la perifèria. Per això afirma, “la caritat m’urgeix,  m’impel·leix, em fa córrer d’una població a una altra, m’obliga a cridar” (Aut. Nn.199-212).

Aquest discerniment del nostre fundador té molt a veure amb els nostres centres formatius. Inspirats en ell, hem d’orientar els nostres joves que viuen en procés formatiu perquè trobin i descobreixin els dons que Déu els ha donat per al servei de la gent necessitada en llocs de pobresa. L’experiència de Viladrau també ens exhorta en l’àmbit formatiu a no instal·lar-nos en les seguretats que tenim ni ens conformem amb petits beneficis o èxits fàcils. Més aviat que aquesta experiència sigui una invitació a ampliar els nostres horitzons en la vida missionera.

Finalment, Claret diu que tot el que ell feia a Viladrau no tenia cap finalitat terrena, ni ho feia per cap interès material, ni per buscar honors, sinó per un amor apassionat a Crist i a la humanitat. Tant de bo que, encoratjats per aquesta experiència fonamental de Claret, els nostres joves a l’etapa de la formació puguin discernir i trobar entre tants camins, el sentit de la vida missionera i viure alegrement la vocació claretiana oberta sempre a nous horitzons.

 

 

P. Joseph Kalakkal, cmf

Prefecte de Formació de la Província de Perú-Bolivia

“Viladrau, lugar de discernimiento para ser misioneros con horizontes más amplios” INFORMATIVO PERÚ-BOLIVIA Año VII, No. 29 (Julio-Setiembre 2017).