Fa més de deu anys, un amic em va regalar el llibre “Pobre i a peu” sobre la vida de Sant Antoni Claret. Mentre l’anava llegint, em captivava cada cop més l’energia, el lliurament i la creativitat d’aquest català que volia salvar les ànimes i predicar servint-se de tots els mitjans possibles.

En acabar de llegir-lo, dues coses van sorgir en el meu cor: una flama engrescadora que va encendre la meva vocació claretiana; i, un desig molt profund de visitar algun dia el sepulcre de qui es va convertir en el meu heroi.

Doncs bé, la meva vocació claretiana es manté ferma; de fet vaig emetre els vots perpetus al 2016 i ara sóc un dels directors vocacionals per als Claretians dels EUA-Canadà. Referent a la visita al sepulcre de Claret, aquest desig es va cristal·litzar el 27 d’octubre passat, de 2017.

Jo em trobava a Barcelona, però no disposava de massa gaire temps; però estava convençut que havia de visitar el meu Claret; així, doncs, vaig demanar al meu heroi que m’ajudés. No sé com, però vaig trobar l’estació del tren i vaig pujar al famós R3 que passa per Vic. En arribar, em vaig encaminar cap a la placa Major i després de fer alguns tombs i consultar el mapa, vaig trobar la casa mare claretiana.

Dissortadament estava tancada. Però, aquest va ser un moment “claretià” ja que el meu esperit aprendria una altra lliçó: no donar-me per vençut.

Vaig estar tocant el timbre  unes quantes vegades durant un quart d’hora.  Llavors em vaig recordar la pregària insistent de la vídua… Després ja em vaig apaivagar. I de la porta tancada estant, vaig dir a Claret: “veig  que ja he pogut arribar fins aquí … gràcies per a acompanyar-m’hi; perdoneu si no he fet més…” I vaig començar a anar-me’n. Però de sobte la porta es va obrir; era el pare Jean Balañà. Vam entrar i em va presentar al director del Centre d’Espiritualitat Claretiana (CESC), pare Carlos; i després aquest, atès que havia de absentar de seguida, em va presentar el pare Rovira, que em va portar de dret cap a Claret …Tal com sona. Trobar-me en el lloc on tot va començar, estar físicament a prop del cos del meu sant que estimo amb tota la meva ànima, sentir-me connectat amb claretians que són a l’altra banda del planeta i sentir-me com a casa, i els sentiments espirituals que van sorgir a la meva ment i al cor, van ser algunes de les gràcies rebudes a Vic, a la casa fundacional claretiana.

Els meu agraïment per a tots els claretians que em van ajudar a fer realitat  aquest somni, especialment al pare Josep Rovira; la seva bondat i hospitalitat m’han quedat gravades al meu cor. La meva identitat Claretiana ha estat renovada i refermada. I això ho dec a vosaltres.

P.Byron
Director Vocacional per als CMFs d’EUA-Canadà

 

Els meu agraïment per a tots els claretians que em van ajudar a fer realitat  aquest somni, especialment al pare Josep Rovira; la seva bondat i hospitalitat m’han quedat gravades al meu cor. La meva identitat Claretiana ha estat renovada i refermada. I això ho dec a vosaltres.

P.Byron
Director Vocacional per als CMFs d’EUA-Canadà