El motiu del meu viatge a Espanya ha estat la beatificació dels 109 missioners claretians màrtirs al 1936-1937. La celebració de l’Eucaristia fou presidida pel representant del Papa Francesc, Cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per les causes dels Sants, a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, ​​el 21 d’octubre de 2017. Al dia abans, el divendres 20 d’octubre, a les 7 de la tarda vam tenir la Vetlla de pregària al Santuari Cor de Maria de Barcelona, ​​en honor dels 109 germans màrtirs claretians. El lema és “Missioners fins a la fi”. Aquestes dues celebracions van ser una festa molt significativa per a l’Església i per a nosaltres com a família claretiana. Que la llum del testimoni dels nostres màrtirs il·lumini la nostra vida i ens disposi a ser valents missioners fins a la fi. Com els màrtirs, també nosaltres vam unir les nostres mans i ens preparem per a enfortir el nostre compromís missioner.

Aprofitant la visita a Barcelona, ​​vaig tenir l’oportunitat de conèixer els llocs claretians, pobles i ciutats per on va passar el P. Claret predicant. Les esglésies, els convents i els monestirs visitats tenen importància històrica, artística i cultural, però, sobretot, destaco el seu valor simbòlic i inspirador per a nosaltres com a claretians. Com sabem, en aquesta ciutat va ser on el nostre P. Fundador va viure-hi de jove, com a estudiant i tècnic de la branca tèxtil. Aquí predicar, més tard, com a missioner i arquebisbe. Aquí va fundar la seva editorial, la Llibreria Religiosa. Per aquesta ciutat va acompanyar com a confessor la Reina Isabel II. Aquí també com a fundador, va conviure amb els seus germans Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria.

Comencem la nostra visita per la casa mare de Vic, on també tenim el museu claretià, la biblioteca claretiana i el CESC  (Centre d’Espiritualitat Claretiana). Tot el que he estudiat al noviciat sobre la vida del P. Fundador el vaig estar visitant i vivint, sobretot el contemplar el sepulcre del P. Claret em va omplir d’emoció i em va commoure el cor. Això em va omplir d’energia i al mateix temps d’alegria.

L’endemà vam anar a visitar la l’abadia de Montserrat i el museu. També a la tarda, a Sallent, vam visitar el santuari de Fucimanya. Al costat de l’altar de la nostra Mare, ens hem encomanat a ella perquè ens segueixi acompanyant en la missió que el Pare Déu ens ha encomanat.

També vam visitar la comunitat de Barbastre i el museu. Quan els Claretians ens expliquen els testimonis dels màrtirs, ens adonem que ells estaven convençuts de la seva vocació i entre ells se sentien enfortits. Realment se sentien configurats amb Crist, fins a lliurar la vida per amor. A més, morien perdonant els seus botxins. Així mateix, vam visitar la comunitat de Saragossa, vam ser molt ben rebuts pels nostres germans de comunitat. Allà vam visitar la Catedral- Basílica de la Mare de Déu del Pilar. Segons la tradició, es tracta del primer temple marià de la cristiandat, ja que s’hi conserva i venera el pilar, en realitat, una columna de jaspi que, segons la tradició, va ser posat per la Mare de Déu que, vivint encara a Jerusalem , s’hauria aparegut en carn mortal a l’apòstol Santiago el dia 2 de gener de l’any 40. Documentalment no hi ha proves del que afirma  en la tradició. És visitat per molts pelegrins d’altres països.

A continuació, vam visitar la comunitat de Colmenar Viejo. També vam ser molt ben rebuts pels nostres germans claretians i en especial, per a mi va ser un gust gran trobar-me amb el P. José Sanromán, cmf, que va ser el meu mestre de novicis  a Cochabamba Bolívia al 2009. També el P. José Ramón Zanz, cmf, actual formador dels estudiants. Ens van acompanyar alguns dies a alguns llocs claretians, com Segòvia. En aquesta antiga ciutat vaig poder veure l’aqüeducte romà i la silueta del seu Alcàsser, que era un castell construït entre els segles XII-XIII, actualment és un bell museu visitats per molts turistes. A més d’altres visites, vam contemplar la Santa Cruz del Valle de los Caídos.  També molt visitat pels turistes. Crida l’atenció la catedral subterrània, on hi ha la tomba de Franco i altres polítics d’Espanya. També vam visitar el Monestir de San Lorenzo del Escorial. Va ser fundat per Felip II Rei d’Espanya des 1554. Actualment és un bonic museu visitat per molts turistes, famós per la seva escultura i pintura.

Agraeixo a Déu per haver-me donat  l’oportunitat de conèixer els llocs claretians, on va tenir lloc l’inici de la nostra congregació. També al P. Juan Carlos Bartra, cmf, Superior Provincial de la Província Perú-Bolívia, per confiar en la meva persona i enviar-me a viure l’experiència de la beatificació dels nostres germans màrtirs claretians i conèixer els llocs claretians a Espanya. Així mateix, agraeixo als nostres germans claretians d’Espanya per acollir-nos amb els braços oberts i per la seva hospitalitat. Gràcies, germans, per la seva amistat sincera; l’amor ens identifica i ens uneix..

P. Vicente Chuvirú Román, cmf.