El P. Joan Sidera i Plana, CMF, va néixer el 8 de març de 1918 a la Cellera de Ter, a la comarca de la Selva, província de Girona (Catalunya, Espanya).

És el tercer d’onze germans de la llar format pels seus pares, Jaume i Margarida. Tres germans són missioners claretians (Joan, Jaume i Vicenç) i dos van ser religioses vedrunes (Carme i Rosa). Va ingressar a la Congregació, el 4 de juliol de 1927, amb només nou anys d’edat. Va tenir l’oportunitat de conviure, en els postulants de Cervera i Barbastre, al noviciat de Vic i al filosofat de Solsona, amb molts claretians que van rebre la palma del martiri a 1936.

L’inici del conflicte armat li va sobrevenir a Solsona. Igual que altres estudiants, va haver de fugir i refugiar-se, durant diversos mesos, en boscos i en algunes masies. Gràcies al seu pare, va poder tornar a la Cellera de Ter, per uns mesos. Va ser reclutat per l’exèrcit republicà a Girona, on va rebre instrucció militar, però, després, va decidir creuar, com tants d’altres, els Pirineus, fins arribar a Sant Sebastià, on es va enrolar en el Terç de Requetés de Nostra Senyora de Montserrat. Va ser conduït a Saragossa i Guadalajara. Gràcies a la intervenció del P. Antonio Arranz, el llavors estudiant Joan Sidera va deixar el Terç per dedicar-se a serveis auxiliars en el camp sanitari i, al poc temps, el tinent Lacoma, encarregat de les oficines, el va sorprendre amb una oferta inesperada. Li va preguntar: “No és un frare?”; a l’escoltar la seva resposta positiva, li va ordenar: “Llavors, vagi-se’n al seu convent i pregui per nosaltres”. Joan va quedar lliure de tot compromís militar i va ser acollit, durant uns mesos, en el postulantat d’Alagó per després ser enviat al teologat de Zafra, on va concloure els seus estudis. El 21 de juny de 1942 va ser ordenat prevere a Badajoz.

Durant la primera etapa de la seva vida sacerdotal missionera, el P. Joan es va dedicar principalment a la missió educativa. Va ser professor de matemàtiques, física i química en el nostre col·legi intern de Solsona. Després d’obtenir el grau de Llicenciatura en Ciències Químiques per la Universitat de València, va ser professor d’aquesta matèria a la nostra escola de Barcelona, ​​durant 13 anys. Va ser fundador i director del col·legi menor P. Jaume Girón, a Cervera. Va ser professor a Valls i al seminari menor diocesà de la Conreria.

A partir de 1979, trobem al P. Joan a Vic, primer com a superior de la Casa Mare de la Congregació, i, després, al capdavant de l’Arxiu Pairal. Com el seu nom indica, aquest arxiu pairal ens remunta fins als temps dels nostres primers “pares”, fins a l’hora de la fundació de la nostra Congregació. Durant més de trenta anys, el P. Joan es va dedicar de forma intensa i ininterrompuda a la cura de l’arxiu i de la investigació de diferents temes històrics. Entre 1985 i 1994 va publicar la revista Arxiu Claret – Vic, a la que oferia documents, notes històriques, observacions crítiques a la biografia claretiana corrent, etc .; va arribar a publicar 04:00 densos volums. En aquests anys va freqüentar la biblioteca i l’arxiu episcopals de Vic, i els arxius del jutjat de Vic i d’altres ciutats, on els seus troballes claretians es van multiplicar. Les seves investigacions es van centrar sobretot en l’activitat del P. Claret a Catalunya. Va elaborar a més estudis amplis, com les biografies dels bisbes Corcuera i Casadevall, la família del P. Claret, la Crònica de la Casa de Vic 1849-1936, el Diari de Vida del P. Claret i un amplíssim etcètera. Ha publicat diversos articles en Studia Claretiana. Les seves observacions crítiques a l’edició de l’Epistolari Claretià (1970) van motivar la publicació del tercer volum (1985).

A l’any 2013 va ser traslladat a la comunitat assistencial de Barcelona a causa de problemes de mobilitat. Aquest canvi, però, no va suposar el cessament en la seva fecunda tasca investigadora. Des de llavors, va continuar infatigable seu afany per donar a conèixer la història de la Congregació. Com a experiència dels membres del CESC, volem posar de relleu que sempre que anàvem a visitar-li trobàvem treballant i disposat a comunicar-nos sense presses les seves troballes, el seu entusiasme i la seva passió per tal com es referia al P. Claret i a la Congregació.

Fa poques setmanes, la seva salut es va agreujar de cop a causa d’una embòlia. Des de llavors, a poc a poc va anar decaient. Finalment, el diumenge 4 de febrer, a les 8:30 del matí ens va deixar per anar a trobar el Pare.

Ens ha deixat un llegat de fidelitat, entusiasme i lliurament a la vocació missionera claretiana com religiós, professor i investigador. Moltes gràcies, P. Joan! No t’oblidarem. El CESC perpetuarà la teva memòria dedicant una de les sales del nostre Centre, com a alguns altres claretians que majorment han dedicat la seva vida a aprofundir en les arrels del nostre carisma missioner.