Evencio Cuñado, cmf.

He de reconèixer que la meva experiència amb Claret va anar apareixent segons jo anava creixent en edat i en responsabilitat Missionera. En els meus primers anys del postulantat no recordo que ens parlessin de Claret. Sí, alguns Missioners vinguts de Filipines que passaven pels centres de formació que ens van parlar de la seva tasca a la Missió, feixuga però alhora, joiosa i entusiasta i sempre missioners a l’estil de Claret. Treballant pel Regne amb humilitat i amb filiació al Cor de Maria

Jo crec, com a reflexió personal, que Claret va deixar tota la seva tasca, el seu esperit, el seu ésser, el va deixar en mans del Cor de Maria, perquè sempre ens parlaven com a Missioners del Cor de Maria i així la gent ens coneixia, i així som coneguts encara al nord d’Espanya. No era pas poc deixar la Congregació a mans del Cor de Maria. Abans i després del noviciat ens van inculcar la devoció, la filiació, amor i protecció del Cor de Maria, la nostra Mare.

He anat coneixent Claret sobretot a l’època postconciliar, l’obertura teològica i la dimensió Missionera en profunditat a l’Església; em va portar, va convidar, i va provocar a estudiar el nostre origen, el nostre carisma. El promoure que ens anomenéssim “Missioners Claretians” i tota l’obertura a anar a l’origen del carisma (teníem una mica oblidat el de “Missioner”, almenys a nivell de la meva Província, segons crec) va fer que el Govern General i els seus Consultors optessin per animar les Províncies d’Espanya a sortir i triar un territori de Missió. Era allà pels anys 60-65 quan el P. Provincial, P. Luis Gutiérrez cmf, va impulsar un gran entusiasme perquè a la Província de Castella es regenerés un ambient i un gran esperit missioner; així molts es van oferir o ens van convidar a ser enviats a un territori de Missió. D’aquí va sorgir que vingués a les nostres ments i cors la tasca missionera del P. Claret a terres de Catalunya, Illes Canàries i Cuba: les seves predicacions, el seu llenguatge, les seves comparacions amb els animals, etc. per fer-se a entendre i comprendre el seu missatge, sempre m’havien cridat l’atenció.

La Província de Castella va triar una zona de Missió a Hondures i Panamà, i allà vaig ser enviat encara amb vots temporals. Els inicis en aquelles terres de Missió no van ser fàcils, cultura diversa, llengua, escassetat de les coses més bàsiques, com aigua, llum, la llunyania de la família, etc. Llavors va ser quan Claret es em va fer més present. Em vaig dir: Claret va passar per tot això, però ell, amb la seva imitació i unió a Crist, el seu amor a la Congregació, la seva predicació a tota mena de gent, el seu lliurament amb passió pel Regne …; però, amb la protecció del Cor de Maria tot ho va superar. Amb aquests pensaments, la meva entrega a aquella gent, la fatiga, el llunyà, ja no era problema, i amb la passió i l’exemple dels meus germans de comunitat i l’esperit de Claret, evangelitzàvem amb l’ensenyament de l’Evangeli i la tasca social. Vaig experimentar que era veritat allò que sempre diem, que són els pobres evangelitzats els qui ens ensenyen a viure amb alegria enmig d’una vida senzilla, amb les poques coses que es necessiten per a viure …; així, units a Claret i el Crist Jesús, tot se superava. La definició del Missioner és una cosa que sempre vaig tenir i he tingut present. A més, en aquell temps vaig tenir un exemple de bisbe a l’estil de Claret, en la persona de Monsenyor Jesús Serrano cmf, un home senzill, amable i ple d’esperit missioner, realment a l’estil de Claret, i gran propulsor de treballar a favor dels més pobres. Els nostres Missioners sempre estaven i estan en “evangelització en sortida”. Aquesta destinació em va fer un gran bé, a nivell  personal, i crec que a nivell de Província, en estar en contacte amb els més necessitats.

Per raons sociopolítiques, no sense pena, vaig tornar a la pàtria després de 8 anys. El meu cor era a la Missió; així, doncs, vaig haver de fer, amb més fatiga ara, la conversió al revés.

El meu destí a Roma de manera temporal, em va il·lusionar, per diversos motius. Després el temps s’ha anat allargant, segurament en excés. He pogut conèixer els llocs on Claret va passar, va predicar i va viure a Roma; és una cosa emocionant per a un Claretià. Roma, capital universal del catolicisme, ofereix moltes oportunitats; per exemple, la nostra comunitat és multicultural. Això em demostra que Claret està present en cada un de nosaltres i el seu carisma és una realitat en el món sencer, gràcies als nostres Missioners que han viscut la seva vida impregnats del seu esperit. He pogut ser proper a diversos Capítols Generals i Governs Generals, convivint en Comunitat. Cada Govern ha impulsat diversos aspectes del nostre carisma. He pogut experimentar el valor de les persones, l’espiritualitat, la missió més oportuna i necessària, d’acord amb el carisma del P. Fundador, etc. He vist com s’han publicat les seves cartes, la seva Autobiografia, els seus escrits,

Claret ha estat viu, present, en tots els governs. Aquí vaig conviure amb grans coneixedors de Claret: el P. Viñas cmf, el P. Bermejo cmf, i ara el CESC a Vic, tots ells Claretians amb un gran amor al carisma de Claret i els seus grans impulsors, perquè es conegui més i més el nostre P. Fundador. Pel que fa a mi, un gràcies de cor a tots ells!

He treballat en el camp de la catequesi- en l’evangelització en general i en el social (salut) en la Missió de Panamà; i a Roma, sobretot, en l’economia – Administració General. He treballat amb diversos Ecònoms Generals, cadascun amb la seva personalitat particular, però tots amants de la Congregació; han anat gestionant els nostres béns en bé de la Missió, amb l’empremta de Claret, senzill i pobre a imitació de Crist.

El Senyor seguirà enviant, sens dubte, vocacions perquè visquin el nostre carisma claretià, senzill, humil, entusiasta i joiós de ser i dir-nos Missioners Fills del Cor de Maria, a l’estil de Claret. Em consta que hi ha Congregacions que s’interessen per les nostres obres, el nostre carisma, i volen saber com organitzem el nostre treball d’evangelització i vida. És una satisfacció ser Claretià i tenir com a fundador Sant Antoni Maria Claret.

 

Sóc el Germà Evencio Cuñado cmf. Vaig néixer a Villaverde drl Monte, província de Burgos – Espanya, el 2 de Juny de 1948 i vaig professar a Salvatierra d’Àlaba el 23 d’octubre de 1966. Pertanyo a l’actual Província de Santiago. Els meus destins fins ara han estat: Castro Urdiales, Salamanca, Madrid, Panamà-Kuna Yala, Madrid i Roma.