Van ser dies de boires i boires traspassats per una suau llum triomfant.

Així van ser les jornades de peregrinació passades a primers de desembre de 2018 a terres Claretianes.

Davant del Sepulcre del P. Claret.

Els 13 claretians d’aquesta Farga-23 vam recórrer aquells llocs comprovant com la claredat d’una vida traspassada d’evangeli seguia sent més forta que aquella densa i pertinaç boira que blanquejava la comarca d’Osona.

Veníem des d’Angola, Nord de Potosí, Dominicana, Xile, Argentina, Hondures, Màlaga, Itàlia, Colòmbia, Les Palmes de Gran Canària, … I a aquests llocs tornarem d’aquí a molt poc per explicar a molts allò que hem vist i viscut.

 

 

Al Museu de Vic.

Arribats a Vic vam fer, des d’aquesta ciutat, una immersió per escenaris amarats de la història d’un home universal: Antoni Maria Claret, el nostre sant Fundador i Pare. Aquells llocs componien el puzle d’un itinerari de la seva vida, convulsada tota ella pel pas de Déu: Sallent (naixement i infància); Fussimanya (la tendra intimitat amb la Mare); Barcelona (convulsa joventut carregada de projectes i decepcions); Vic (el cultiu de les arrels); Viladrau, Seva, Santa Eugènia … (escenaris estrets d’un sacerdot jove i inquiet); el sepulcre de Claret (les seves restes sota el segell de l’amor); Montserrat (presència permanent de la Mare des dels alts massissos); CESC (guardià i notari d’un passat cada cop revelat); Casal Claret, complex claretià de Barcelona (la vigència d’un indestructible ideal); Sagrada Família (cofre imponent que mostra a Barcelona i al món el nostre sant català, primera de les estàtues col·locades als exteriors, testimoni dels seus afanys missioners i anant sempre a peu).

A Viladrau.

Com a pelegrins i deixebles, vam rebre una veritable allau d’informacions. Les dades escoltades, sorprenents, esquitxades d’anècdotes i d’emocions, ens confirmaven com el carisma es transmet i s’enforteix només amb el frec i amb el contagi. De lluny estant, la boira amaga i vetlla les realitats més profundes. Vam haver d’acostar-nos-hi. Des de la proximitat i amb testimonis, comprovem en la proximitat com la llum anava trepant boires i boirines i ens permetia d’assaborir allò que sempre se li oculta al turista fugaç i distret. Aquells llocs transmetien energia, causaven rampes …. No ens van deixar indiferents … A més d’infinites fotografies, vam portar imprès a l’ànima l’ideal d’un home que es va sentir enviat a les perifèries de tot el món i a qui el Senyor ens ha unit com a fills que seguim creient en la seva beneïda bogeria.

Eucaristia a la Cripta.

A la curta distància dels dies transcorreguts des del nostre pas per aquests llocs, ens queda un record pacífic i molt agraït vers moltes persones. No podem silenciar: El P. Carlos Sánchez, a qui devem no poc del que s’ha viscut en aquestes intenses i frenètiques jornades; el P. Josep Armengol, que ens va atendre a la Casa d’Espiritualitat -ara ja amb l’absència de les germanes de la Institució Claretiana-; el P. Joan Soler que ens va obrir les portes del Casal Claret per a apropar-nos a la realitat d’immigrants i marginats; el P. Toni Costa i la seva comunitat amb qui vam caminar per Sallent; la nostra Cúria i a la comunitat assistencial de Barcelona, ​​per la breu i fraterna trobada que ens van oferir.

Claretianos de la Fragua 23