“La mortificació sense la pregària és un cos sense ànima, i la pregària sense mortificació és una ànima sense cos. Cal que aquestes dues coses vagin sempre plegades. Les roses de la pregària no creixen si no és en les espines de la mortificació” (Carta ascética… al presidente de uno de los coros de la Academia de San Miguel. Barcelona 1862, p. 19).

PREGÀRIA I CREU DE CRIST

Qui parla de mortificació avui dia? Les pràctiques de mortificació d’altres temps han desaparegut absolutament.Qui s’imposa privacions, assumeix sacrificis o renuncia a alguna cosa com a expressió de conversió i de penitència? Avui dia es rebutja el voluntarisme que, a base d’ascesi i de pràctiques de mortificació, pretén arribar a la santedat. La vida mateixa, es diu, ja ens ofereix suficients ocasions de sacrifici com per a buscar-nos més penitències.

Sens dubte que la santificació no prové de les nostres obres ni de les nostres penitències. El veritable protagonista del nostre progrés espiritual és l’Esperit Sant que actua en nosaltres. L’Esperit Sant, però, demana la nostra col·laboració: acollir i posar en pràctica les seves inspiracions. Respondre a les inspiracions de l’Esperit demana un esforç de conversió, de superació del pecat i el domini de si mateix. Ningú no controla espontàniament els impulsos de la seva agressivitat, del seu afany de poder o de la seva afectivitat. Per altra part, la nostra naturalesa ens impulsa en la direcció contrària de la que exigeix la caritat, l’exercici pràctic de l’amor a Déu i als germans.

Com a deixebles de Jesús creiem en Déu Pare, esperem en la seva promesa de salvació, estimem el proïsme tal com Ell ens ha estimat. Viure com a cristians ens porta a obeir els manaments de Jesús, a assumir les seves actituds, a viure com Ell va viure. Tot això és fruit de la gràcia de Déu, és un do que rebem; però el do exigeix acolliment. La gràcia té sempre el primer lloc, però no és possible viure cristianament sense algunes renúncies. L’assistència de l’Esperit no ens servirà de res si no intentem traduir-la en anar superant tot allò que ens impedeix de creure, de resistir la temptació, de dominar els nostres impulsos menys humans i de viure en la caritat.

Et sembla que assumeixes la teva vocació cristiana en la seva totalitat, o et fas un “cristianisme a la carta”? Saps distanciar-te críticament de la seducció de la societat de consum i optar per l’Evangeli, inclosa la seva crida a portar la creu?