“Des de un principi m’entusiasmà l’estil de Jesucrist en la seva predicació. Quines comparacions! Quines paràboles! Jo em vaig proposar imitar-lo amb comparacions, símils i un estil senzill” (Aut. 222).

AMB JESÚS COM A MODEL

Actualment hi ha molta gent que prefereixen “estar a la moda”, “tenir estil”. No és el mateix, tot i que en el parlar col·loquial s’intercanvien les expressions com si fossin sinònims. No es tracta de frases sinònimes sense més ni més.

• “Estar a la moda” es redueix a mimetitzar externament el que gairebé tothom, o la gran majoria, fan, diuen, pensen o vesteixen. És una activitat superficial i de poc calat; per això la seva existència és efímera. No hi ha res que passi tan aviat com l’ estar a la moda. Però el seu aspecte més fosc és que implica el donar-se als gustos d’altres, l’anul·lació de la pròpia personalitat, l’eliminació del que és personal en quant diferent i, com a resultat, l’anivellament a la baixa.

• “Tenir estil” és una altra cosa. Afecta a l’ésser. Toca fons. L’estil és alguna cosa indefinida però real, que permet mostrar cap enfora una bellesa genuïna que té dins seu l’horitzó. L’estil és inconfusiblement personal. No es repeteix, tot i que s’encomana. És seductor, tot i que és inimitable. No permet succedanis. I no perd la seva elegància, per més que el temps imposi la seva llei.

Claret fou un “home amb estil”. Ho va aprendre de Jesús. El Mestre de Natzaret li ho va inculcar molt més que no pas els dissenys de teles, als que Claret es dedicà amb passió i amb èxit en la seva joventut. L’estil de Claret es formà tot imitant Jesús. Què té Jesús que transforma tant? Des de petit i fins al sepulcre… inclús fins després!… Claret va tenir estil. Inconfusiblement missioner. Estil que mai no passarà de moda.

Podem fer una aturada en el camí davant d’aquesta paraula. I fer-nos aquestes preguntes essencials que tan sols podrem respondre si cerquem la veritat. Quan miro Jesús, què hi veig? Quan els altres em miren, què hi veuen? Les respostes parlaran, sens dubte, d’ “estil”.