He tingut dificultats per escriure com ha estat la meva trobada amb Claret, i fent-ho he descobert la riquesa de dons que han anat apareixent en la meva vida i dels que en alguns moments no n’he estat molt conscient.

Sóc la filla gran de sis germans. La meva formació inicial, cultural i religiosa, va ser amb les Religioses Dominiques de l’ Anunciata, a Vic.

A casa meva vaig viure la inquietud per la pregària; el meu pare, cansat de la feina de tot el dia, a la nit, ens dirigia el rés del rosari. Els meus primers records són de quan jo tenia uns quatre anys. Després del rosari, sempre es deia un parenostre “als màrtirs” de la família que per intercessió del P. Lluís Masferrer cmf., demanin a Maria la benedicció de la nostra família. Són paraules textuals del meu pare que em van quedar molt gravades i no les he oblidat mai. El P. Lluís, juntament amb altres dos màrtirs, un sacerdot del bisbat de Vic i un altre pare de família, eren cosins entre si i també del meu pare que tenia una predilecció especial pel P. Lluís.

Les meves visites a La Serra d’en Jolis, on vivia la mare del P. Lluís (la tia Dolors), eren freqüents, acompanyada del meu pare… Quan arribava allà, la tia m’acompanyava a la seva habitació i em comentava del P. Lluís i m’ensenyava tots els records que tenia d’ell; i, cada vegada, acabava dient-me: i els beatificaran…; i jo li responia i jo hi aniré, i es va fer realitat… L’any 1992, el papa Joan Pau II va beatificar als 51 màrtirs Claretians de Barbastre, i un d’ells era el P. Lluís.

D’aquestes visites, tot el que recordo va tenir lloc més o menys dels meus 12 a 18 anys que és quan va morir la meva tia… Ella, juntament amb el meu pare, em van ajudar a estimar-lo i anava creixent en mi una inquietud per a la vida missionera.

Curiosament, jo sabia que el P. Lluís era claretià, però mai va fer efecte em va picar la curiositat de saber qui era Claret. Vaig anar a Roma, amb motiu de la Beatificació, havent entrat ja en contacte amb els Missioners Claretians, però sense plantejar-me encara qui era Claret, com tampoc m’havia plantejat la meva vocació claretiana.

M’he estès en aquesta part de la meva vida perquè considero que representa els fonaments, gràcies als quals s’ha pogut anar forjant la meva vocació com Seglar Claretiana.

La resta de la meva vida, jo diria que ha transcorregut com deia Machado: “…Caminante no hay camino, se hace camino al andar…”. Déu m’ha anat conduint per camins diferents per arribar a la trobada amb Claret… Tot han estat invitacions que he anat rebent.

En la meva adolescència i joventut

Vaig col·laborar en la catequesi de la meva parròquia de Sant Quirze de Besora; vaig col·laborar també en el Moviment de la Fraternitat Catòlica de Malalts, durant uns deu anys, i uns quants més també en la Hospitalitat de la Mare de Déu de Lorda… He rebut molt dels malalts que he acompanyat i dels companys i companyes amb els que he compartit aquest servei.

Missió claretiana de Guajarà-Mirim

L’any 1985 vaig entrar en contacte amb els Missioners Claretians de Vic perquè els meus fills poguessin participar del Casal Claret. El P. Joan Font va ser destinat a la Missió Claretiana de Brasil i, quan va ser ordenat sacerdot, vaig tenir la sort d’assistir a la celebració, acompanyada de la seva mare i del seu germà… Vaig conèixer, per tant, la Missió Claretiana de Guajarà Mirim… al desembre del mateix any, unes quantes persones formem el grup d’Amics de la Missió Claretiana de Guajarà-Mirim, i així continuem en contacte amb els Missioners i ens convertim en els seus portaveus. Comencem a tenir trobades i campanyes… Fins que aquell grup d’amics vam passar a formar part de l’ ONG Enllaç Solidari, en la qual, durant uns quants anys, vaig participar activament com a secretària i col·laborant en la preparació dels Camps de Treball.

Missions populars

En aquell temps, un dia em van convidar a participar de les Missions Populars, i vaig acceptar. Vaig col·laborar en tot el procés de la Missió de Reus i en la renovació de la de les Garrigues, i en moments puntuals en altres. Vaig participar uns quants anys en les trobades dels Equips de Missions Populars d’Espanya… Vaig anar coneixent l’esperit de Claret i la seva manera d’evangelitzar. Va ser molt valuosa la formació claretiana que vaig anar rebent en aquelles trobades.

El meu itinerari en el Moviment de Seglars Claretians

Un dia, el P. Josep Vilarrubias, em va explicar que existia el Moviment de Seglars Claretians i em va convidar a participar-hi.

Durant uns tres anys de discerniment, vaig anar coneixent i aprofundint més i més la figura de Claret i la seva espiritualitat; vaig descobrir el seu amor a Maria i em vaig animar a seguir-lo…

Vaig tenir molt clar que el pas següent no era simple. Vaig pensar: No m’apunto a un grup perquè quan me’n cansi ho deixo … El meu compromís claretià era i és per a tota la vida.

Vaig descobrir que ser Seglar Claretiana em porta al compromís d’evangelitzar i deixar-me evangelitzar, les vint-i-quatre hores del dia i en qualsevol lloc on estigui… El P. Claret aprofitava totes les ocasions per fer-ho…

El dia 16 de juliol del 1998 vaig demanar l’entrada al Moviment i vaig ser acceptada.

Moments clau que m’han portat a aprofundir en la meva vocació claretiana i m’han ajudat a reafirmar-la, han estat:

  • Una xerrada del P. Vegas cmf., En una trobada dels Equips de Missions Populars que em va aportar molta llum, reflexionant sobre qui era Claret i com arribar a Jesús a través de Claret.
  • En l’Assemblea General de Guatemala, on el P. Gonzalo Fernández cmf. ens va presentar el que representa la Farga en l’itinerari de Claret. A partir d’aquí, per a mi, va derivar tot un procés.
  • I també l’amistat i l’acompanyament de Missioners Claretians que, en tot moment, m’han ajudat a caminar cap endavant i continuar descobrint i mantenir-me ferma en la meva vocació claretiana.El camí que he anat fent en el Moviment de Seglars Claretians ha estat: ser Coordinadora de la Regió Nord (durant dos períodes: (2006-2008) i (2008-2011).
  • He tingut la sort de poder participar en les assemblees generals de Vic (2003), Guatemala (2007), Aparecida (2011) i Granada (2015). M’han ajudat a conèixer el Moviment a fons, les inquietuds i les persones.
  • M’ha permès viure molt de prop les celebracions dels 150 anys de la fundació dels Missioners Claretians, el Bicentenari del naixement de Claret i les Beatificacions dels màrtirs Claretians de Barbastre, a Roma (1992), i la més recent, la de la Sagrada Família, a Barcelona (2017). Des aquestes línies voldria aprofitar per donar les gràcies a tots els Missioners Claretians de Catalunya i de la resta de la Península, com també a tots els que he conegut a nivell mundial… gràcies a tots per la vostra amistat i la vostra acollida; m’heu obert les portes de casa vostra i m’heu ajudat a sentir-me part del mateix camí claretià … El mateix a tots els Seglars Claretians que he tingut la sort de conèixer en les assemblees generals que m’han anat ajudant a valorar com arreu del món anem deixant petjades Claretianes, ben diverses, però totes amb un objectiu comú.


Dolors Serradell Adell, vaig néixer el 31 de desembre del 1946. Sóc la gran de sis germans. Estic casada, sóc mare de 5 fills i àvia.
Treballo com a terapeuta, en una botiga de productes naturals. Aquest, el meu treball, em permet viure la meva vocació claretiana evangelitzadora, mitjançant el contacte i acompanyament de les persones que acudeixen a mi per qualsevol problema de salut.
Actualment torno a estar en el Consell Regional de Seglars Claretians, a l’àrea de formació. També estic col·laborant amb el Consell General en la creació de documents sobre els temes de: Identitat, Missió i Espiritualitat.