“Jesús és i serà el meu Capità. Jo el vull seguir i el seguiré vestit amb el seu mateix uniforme del color de les virtuts amb que Ell va vestit, és a dir, Pobresa, Menyspreus i Humilitat” (Propósitos del año 1843, AEC p. 653).

DARRERA ELS PASSOS DE JESÚS

Durant segles i des de temps llunyans el cap militar ha estat un referent social de forta atracció, vist com a model per a una vida de donació a ideals nobles. I ha servit com a metàfora per al lideratge espiritual del mateix Jesús. Es pot recordar Sant Ignasi de Loyola i la seva obra, la Companyia de Jesús. No és estrany que el missioner Claret, que aprengué molt de Sant Ignasi, descrigui la seva relació amb Jesús en aquests termes. El que ell vol significar és la seva condició de seguidor de Jesús, deixeble seu.

Hi ha diferència entre un alumne i un deixeble. L’alumne s’enriqueix amb els ensenyaments del seu mestre, ja es tracti d’un ofici o d’una ciència, que li permetran desenvolupar autònomament una professió. En canvi el deixeble, sobretot d’acord amb llenguatge de l’Evangeli, juntament amb els ensenyaments, fa pròpies també les opcions i la forma de vida del seu Mestre. Es tracta d’un vincle de caràcter personal i de per vida. En definitiva, un vincle d’amor que porta una acurada imitació i un compromís de fidelitat.

Per altra part, quan Claret parla de vestir el mateix uniforme del seu Capità, s’està referint a la visibilitat social de la conducta del deixeble, que es defineix clarament amb tres trets: pobresa, menyspreus, humilitat. Corresponen a la imatge de Jesús que sant Pau ens ha deixat en la seva carta als Filipencs (cf. 2,6-8): una imatge no pas gens intimista. És el que als deixebles ens toca no tan sols de predicar, sinó també de testimoniar amb la vida en el nostre ambient.

El que enamora i sosté al deixeble de Jesús no és un codi disciplinari o un somni o un ideal abstracte, sinó la mateixa persona de Jesús. Caldria preguntar-nos si, com Claret, ens hem deixat encantar per la persona de Jesús, el Jesús de l’Evangeli. És el que manifesta la nostra manera de viure?