“Procuraré conservar-me sempre en un mateix humor i equilibri, sense deixar-me predominar de la tristesa ni de l’alegria exagerades, recordant-me sempre de Jesús, i de Maria, i Sant Josep, que també van tenir les seves penes” (Propòsits de l’any 1850, a AEC pàg. 663).

EQUANIMITAT

És normal que les diverses circumstàncies, situacions i relacions que vivim cada dia ens provoquin estats d’ànim diferents. A una notícia que ens posa molt contents, pot seguir una crítica rebuda d’un company que ens deixa furiosos o deprimits; i a continuació pot venir un petit èxit en el treball, que, alhora que ens alegra, ens exigirà més responsabilitat…

Claret escriu aquest propòsit en un moment crític de la seva vida: en vigílies de la seva consagració episcopal. Al darrer any ha hagut de fer seriosos discerniments, ja que aquest nomenament l’obligava a marxar a Cuba abandonant dues creacions recentment assolides el futur de les quals veía perillar: l’editorial “Libreria Religiosa” i la Congregació de Missioners; d’entrada va rebutjar el nomenament d’arquebisbe, però va acabar acceptant-lo per obediència. Durant l’hivern 1849-1850 es va haver d’operar d’un genoll, cosa que el va obligar a gairebé dos mesos d’inactivitat, a ell, un hiperactiu! Ara es trobava amb els preparatius immediats a la seva consagració i viatge a la desconeguda Cuba … Realment no és el millor moment per a la tranquil·litat, tot afavoreix el nerviosisme … D’aquí el propòsit; a cada malaltia la seva medicina.

Déu ens ha fet sensibles, i això és molt positiu, però ens convé aprendre a no deixar-nos portar només per la sensibilitat, ja que d’aquesta manera, anirem fent batzegades d’una banda a l’altre segons els esdeveniments que es vagin presentant.

Necessitem posar en marxa altres capacitats que tenim els humans, com la voluntat i la raó, que ens permeten aconseguir una serenor i una confiança bàsica, a prova de eufòries o depressions excessives. La confiança de saber que Déu ens acompanya sempre i el testimoni de Jesús i dels sants, ens poden ser una bona ajuda, sobretot en els moments de major perplexitat.

Reconeixen els altres en mi, una persona sensible, però serena i confiada?