Com que el meu viatge a Roma no era  d’esplai, sinó per a treballar i sofrir per Jesucrist, vaig pensar que havia de cercar el lloc més humil, més pobre, i on tingués oportunitat de sofrir” (Aut. 130).

SEGUINT CRIST POBRE I HUMIL

Claret anava a Roma per a oferir-se a ser enviat a les missions en qualsevol país del món. I va triar en el vaixell el lloc més humil i pobre, que, efectivament, li va donar l’oportunitat de sofrir. Va pagar “el nòlit d’anar a coberta, a la banda de la proa, que és el lloc més pobre i barat de l’embarcació”. I es va disposar a passar la nit assegut sobre “una pilot de corda enrotllada”, i allí va recolzar el cap “sobre un canó d’artilleria”. En aquesta posició pensava com estaria Jesús descansant a la barca  en el llac de Genesaret, “dormint sobre un coixí” (Mc 4,38), una forta onada va amarar Claret de dalt a baix, i li va mullar l’equipatge: una camisa, un parell de mitjons, un mocador, la navalla d’afaitar, una pinta, un pa i un tros de formatge… que era tot el seu aliment per als cinc dies de navegació de Marsella a Civitavecchia!

Claret vivia en pobresa perquè la seva vida fos un testimoni contra l’afany de riqueses. Contemplava en els Evangelis com Jesús no estalviava pobreses, treballs ni sofriments per a complir la missió que li havia encomanat el Pare en pro de la humanitat, i volia imitar-lo.

Per això, al cap dels anys, quan va escriure la “Definició del Missioner”, li va sortir de la seva pròpia vida aquesta frase: el missioner… “Només pensa com seguirà i imitarà Jesucrist a treballar, a sofrir i a procurar sempre i únicament la major glòria de Déu i la salvació de les ànimes “(Aut 494).

En aquest temps, en què tanta gent intenta treballar poc i guanyar molt, no patir gens i gaudir sense límits, és lògic que “Claret amb tu” et pregunti si valores la feina i si acceptes bé el sofriment inevitable en la teva vida quotidiana, seguint Jesús per tal de millorar la vida de tothom.