La caritat és la reina de les Virtuts, és com el sol entre els astres, és com l’or entre els metalls, és la que dóna vida a Totes els Virtuts, però, si la caritat falta,  falta tot, res no serveix, com diu l’Apòstol” (Carta ascètica… al president d’un dels cors de l’Acadèmia de Sant Miquel. Barcelona 1862, pàg. 13).

CENTRALITAT DE L’AMOR

¿Qui no ha experimentat la diferència entre la freda atenció d’un funcionari que treballa per obligació i l’atenció personalitzada del qui assumeix el seu treball com un servei al germà? ¿No és cert que, a la nostra societat, som un “pacient”, un “client”, un “passatger”, i que ens sentim tractats com a éssers anònims, com “números”? De vegades fins i tot ens donen un “número” amb el qual som identificats, ens criden, ens atenen. Certament ens solucionen el nostre problema, i ens ofereixen allò que necessitem; però allò que som, allò que sentim, la meva persona, el meu “jo” no és té en compte, no interessa.

Nosaltres mateixos fem una almoina a un pobre i ens oblidem d’ell: intentem alleujar una necessitat i ens quedem tranquils; però no ens importa ni ens interessa saber qui és, què fa, per què ‘ha arribat a aquesta situació, què necessita veritablement. Podem fer grans coses, resoldre grans problemes de la Humanitat; però si falta caritat, si no hi ha amor, tot queda a mig a mig fer.

Jesús arriba al cor de cada u perquè es dirigeix ??personalment a ell: és el jove ric, és la mare vídua, és Maria Magdalena, és Pere a qui Jesús parla. D’alguns sabem els seus noms, perquè eren coneguts per la comunitat cristiana; però per a Jesús no hi ha éssers anònims. Ell no lliura la seva vida pel “gènere humà”, no mor a la creu per “la humanitat” d’una manera abstracta; et parla a tu, mor per tu, et salva a tu, t’estima a tu personalment.

“Més enllà de l’aparença exterior de l’altre, diu Benet XVI, descobreixo el seu anhel interior d’un gest d’amor, d’atenció, que no li faig arribar solament a través de les organitzacions encarregades d’això, i acceptant-lo potser per exigències polítiques. En veure’l amb els ulls de Crist, puc donar a l’altre molt més que coses externes necessàries: puc oferir-li la mirada d’amor que ell necessita”.

T’has preguntat alguna vegada per la vida de les persones que t’envolten? T’has interessat pels problemes, la situació familiar, o els sentiments dels qui es relacionen amb tu o de les persones que trobes al llarg de la teva jornada?