“Estimeu el vostre proïsme com a tu mateix; estimeu-lo no per la vostra utilitat i profit, sinó en Déu i per Déu i per a bé del mateix proïsme. Estimar és voler bé; estimar-lo, doncs, i procurar-li tot el bé possible: l’amor o caritat és pacient, i així heu de sofrir amb paciència les seves molèsties i impertinències” (Carta Ascètica… al president d’un dels cors de l’Acadèmia de Sant Miquel. Barcelona 1862, p.8s).

Explica amb molt d’humor el jesuïta indi Anthony de Mello que, quan van preguntar a un jove què era allò que d’ell més agradava a la seva promesa, ell va respondre: “diu que sóc alt, ben plantat, llest i que ballo molt bé”. I, a continuació, li van preguntar què era allò que a ell més li agradava d’ella, i la resposta va ser gairebé la mateixa: “que diu que sóc alt, ben plantat, llest i que ballo molt bé”. Aquest jove no estimava, no sabia sortir de si mateix.

Els Evangelis, i el Nou Testament en general, fan servir constantment el concepte de gratuïtat, ja sigui amb aquesta o amb d’altres paraules. El Pare fa ploure sobre bons i dolents, sense fixar-se en allò que mereixen uns i altres. Jesús tria per a seguidors  persones molt limitades: entre ells hi ha enveges, ànsies de créixer, desigs de venjança. No es mereixien l’elecció. Ja l’antic Israel se sabia objecte de l’amor gratuït del Senyor: “Us va escollir d’entre tots els pobles perquè us estima, no perquè fóssiu …” (Deuteronomi 7,8).

L’amor, si no és gratuït, no és amor, sinó relació mercantil: “do ut des”. El conegut himne a la caritat ensenya expressament que l’amor “no és egoista” (1Cor 13,5). Estimar és apreciar i defensar l’altre, cercar el seu bé, sense segones intencions.

Quan mirem la vida de Claret ens crida l’atenció el seu desinteressat amor a la gent. En els anys de Catalunya, el seu lliurament apostòlic li causava persecucions, però a ell li importava més fer el bé que assegurar la seva vida. Dels canaris, que “li havien robat el cor”, com a recompensa es va endur unes retallades a la sotana. A Cuba es va desviure pels pobres, esclaus, explotats, presos, etc; també pels seus sacerdots, la retribució econòmica dels quals va aconseguir millorar notablement; com a recompensa es va emportar cap a Espanya una bona cicatriu a la galta i al braç. Va demanar indult per a l’agressor.

¿Experimento compassió davant del sofriment del germà pobre i marginat? Com em comporto amb les persones “difícils”, poc agradables, o ingrates?