José-Félix Valderrábano, cmf.

Vaig sentir parlar per primera vegada de Sant Antoni Maria Claret a casa meva, sent jo molt petit, pocs anys després de la seva canonització. La meva àvia materna m’explicava que a Viladrau, on ella passava algun temps d’estiu en la seva infància, la gent del lloc recordava encara i comentava amb molta admiració i devoció l’activitat apostòlica del Sant, les seves curacions i sobretot el miracle d’extingir un foc en aquesta població.

Vaig tenir un primer contacte amb els claretians quan acompanyava a la meva àvia a les antigues “Gràfiques Claret” per a comprar llibres o devocionaris. Aquí hi havia el P. Jordi Pijoan, que sempre ens atenia amb molt d’afecte. Aquí ella em va comprar una vida del P. Claret. El que més em va impressionar, en aquell moment, va ser el miracle de la conservació de les espècies sacramentals, potser perquè acabava de fer la meva primera comunió.

Poc abans d’acabar el batxillerat, la meva mare, respectant la voluntat del meu pare, mort un any abans, em va enviar a una colònia d’estiu que organitzaven els claretians a Le Hutreau, a Angers (França), per a nois francesos. Per a mi no hi havia un altre objectiu que practicar el francès. No obstant això, abans de concloure la colònia, va arribar el P. Fernando Sebastián per donar un curs als pares del quinquenni. Em trobava en un moment d’inquietud personal i vocacional; amb ell vaig fer un primer discerniment vocacional i em vaig determinar a entrar a la Congregació. Com a record d’aquesta trobada i de la meva decisió de fer-me claretià, el P. Sebastià em va regalar una estampa dedicada amb la mascareta del P. Claret i dos textos sobre ell en el revers, un de Pius XI on el declararava beat i un altre de Pius XII amb motiu de la canonització que em van portar a l’admiració del sant.

Va ser al noviciat on vaig tenir ja una primera trobada personal seriós amb el Pare Fundador. Crec, però, que va ser una trobada “externa”, de coneixement fonamental de la seva vida i de la seva activitat, basat sobretot en l’estudi de les biografies existents, la del P. Mariano Aguilar, “Vida admirable del Siervo de Dios P. Antonio María Claret”,  i sobretot la del P. Cristóbal Fernández, “El beato Padre Antonio María Claret”,  i en alguns estudis sobre determinats aspectes de la personalitat i l’espiritualitat claretiana.

Animat per la recomanació del Concili de tornar a les fonts carismàtiques, em vaig dedicar a la lectura de l’Autobiografia i vaig buscar aprofundir en la vivència espiritual del fundador, en els seus trets més específics. Conservo encara l’exemplar editat al 1959 per la BAC, amb subratllats al text, trucades d’atenció i referències a les Constitucions. Va ser en els anys de l’estudi de la filosofia. Em va marcar molt la centralitat de Crist en la seva espiritualitat i en el seu afany per a imitar-lo: totes les coses “les hem de fer tal com les féu Jesucrist” va deixar escrit a la seva Autobiografia (n. 387). Vaig descobrir que a l’origen i principi de totes les virtuts que St. Antoni Mª Claret assenyala com a pròpies del missioner, hi ha Jesucrist, i té com a única motivació la salvació de les ànimes. L’amor que l’impulsava a imitar i seguir Jesús, el portava a lliurar-se sense reserves a l’acció missionera. Per a mi en aquells moments van cobrar molta força les virtuts de la humilitat, la pobresa i l’obediència, que Claret va posar en  pràctica de manera manera excepcional. Jo les vaig assumir amb fermesa, amb sinceritat i com a principis ascètics en la meva vida espiritual.

El Capítol de 1967, particularment a la “Declaració sobre el carisma de Sant Antoni Mª Claret com a fundador de la nostra Congregació” i a la “Declaració sobre el Patrimoni espiritual de la Congregació”, em va ajudar a entendre millor el carisma claretià i a viure’l més conscientment. Concretament puc dir que em va descobrir el caràcter cormarià del carisma, un aspecte que tenia relegat en la meva espiritualitat perquè em semblava suficient la figura de la Mare de Déu, i la imatge del cor m’evocava un aspecte sensibler i poc d’acord amb la mentalitat actual.

Els següents Capítols Gener han anat aprofundint i actualitzant el carisma del P. Fundador i no només han anat orientant la meva espiritualitat, sinó que m’han anat descobrint la dimensió universal de Claret, tant des del punt de vista temporal i geogràfic (el seu carisma es perllonga en el temps i s’encarna en persones de cultures molt diferents), així com la importància del seu ensenyament i del seu exemple, que inspira tants a seguir-lo com a model de missioners, de bisbes, persones consagrades i laics.

Certament, l’haver estat formador i superior provincial m’ha afavorit molt la identificació amb el P. Fundador. Per això considero molt important la tasca que des del Govern General i el CESC s’està fent per a fer conèixer Sant Antoni Mª Claret, per a aprofundir en el seu carisma i difondre el seu llegat.

José-Félix Valderrábano CMF

Naixement: Barcelona el 12 d’octubre de 1947
Primera professió: El Pueyo de Barbastro el 20 de setembre de 1964
Estudis de filosofia a Segòvia i Xàtiva (1964-1967) i de teologia a Salamanca (1967-1971)
Professió perpètua: Salamanca, 19 març 1970
Ordenació sacerdotal: Salamanca 20 de maig de 1971
Llicenciatura en Teologia Bíblica i Diplomatura en Psicologia: Universitat Pontifícia de Salamanca (1971-1973)
Prefecte d’estudiants: Teologado de Salamanca de la Província d’Aragó (1972-1986)
Consultor Provincial i Prefecte Provincial de formació de la Província d’Aragó (1980-1986)
Superior Provincial d’Aragó: 1986-1997
President de la Confer d’Aragó: 1988-1995
President de la Confer Nacional d’Espanya: 1995-1997
Secretari General de la Congregació: 1997-2017
Procurador general de la Congregació: 2005-
Superior de l’Institut Giuridico Clarettiano: 2017-