“Quan anava a una població, no em proposava mai una finalitat terrena, sinó la major glòria de Déu i la salvació de les ànimes”

(Aut 199).

RECTITUD D’INTENCIÓ

En aquestes poques paraules, Claret palesa la seva ànima.La seva Autobiografia potser és l’escenari on Claret es fa més transparent i sincer. I es mostra com és: home d’intencions no solament clares, sinó netes. En dues línies retalla les motivacions de la seva tasca missionera, la fi dels seus afanys, la raó de la seva passió: Déu i els homes.

Quatre detalls, entre d’altres, ens ho testifiquin:

  • No hi ha ni un mil·ligram d’egoisme en la frase claretiana. Mai no va cercar res per a ell. Ni triomfs, ni aplaudiments, ni vanitats … ni tan sols santedat. Tot en ell va ser gratuïtat. Va viure per donar, per donar-se. No es pot ser missioner d’una altra manera. La seva vida va ser despossessió, lliurament, oblit de si mateix, descentrament …
  • Utilitza l’expressió “glòria de Déu” que avui a molts els sobta. Que Déu és un vanitós? – es preguntava un filòsof en un comentari profà al Decáleg-. De cap manera! El qui coneix bé Déu sap de sobres i amb fets que no hi ha res que faci resplendirr més a Déu que la felicitat i el bé dels seus fills. Déu viu “bolcat”; mai encorbat.
  • I què és això de la salvació de les “ànimes”? La paraula, encara que es pensi el contrari, ni és retòrica, ni tampoc reductiva com algú ha interpretat malament. En parlar d’”ànima”, Claret sabia de sobres que si el cor humà, el seu centre, no està salvat … de res no serveixen perfums ni carmins externs. L’evangelització de Claret era “nuclear”.
  • Hi apareix la conjunció copulativa “i”, tan minúscula i alhora tan gran. Potser allò que és més discret és la cosa més important de tota la seva frase. Nega la “o” disjuntiva, que separa i obliga a quedar-se sempre amb això o amb allò altre. Déu i els homes estan units. L’encarnació de Crist ho va segellar per sempre.

Si el lector ens ho permet, el convidem a preguntar-se com és la seva fe en Déu: El mena a servir? I com és el seu servei als altres: El mena a Déu? No respongui de seguida ni superficialment.