“Dels estalvis que tinc a aquesta li podré enviar alguna cosa; quan ens arribi aquest cas d’enviar ens valdrem de D. Lorenzo a fi que el meu nom no soni en matèries de diners” (Carta al P. Josep Xifré, 12 desembre 1867, a EC II, pàg. 1229).

DISCRECIÓ EN LA GENEROSITAT

Els diners són un element important a la vida, que ens permet satisfer les pròpies necessitats i a les alienes. Jesús no va estar en contra dels diners; Ell i el seu grup dels deixebles tenien la seva economia en comú, recolzada, de vegades, per simpatitzants acomodats (cf. Lc 8,3). Pel que sembla, Judes era l’encarregat de l’administració; però no és criticat per administrar, sinó per “treure’n profit personal” (Jn 12, 6). Allò que Jesús critica sempre és la idolatria dels diners; fer-ne el centre de la vida, el “déu” a qui servir i pel qual viure obsessionats (cf. Mt 6,19-21.24-34). No oblidem que l’ideal de la comunitat primitiva de Jerusalem, després de Pentecosta, no va ser el no tenir, sinó el compartir, de manera que a ningú faltés el necessari (cf. Ac 2,44-45; 4,32-37) . El cristià no està en contra dels béns, sinó de les injustícies, desequilibris, corrupcions… Els creients no estem a favor de la pobresa, sinó dels pobres, i amb el desig d’ajudar-los a superar aquesta situació.

El P. Claret va manejar molts diners; per què ho hauríem d’amagar? A l’època de Madrid tenia dos bons sous: de confessor real i d’arquebisbe dimissionari de Cuba; i n’hauria pogut tenir dos més, als quals va renunciar: el de president de l’Escorial (càrrec que va exercir amb moltíssima feina i disgustos) i el de Senador (càrrec que no va acceptar, per la seva aversió visceral a la política). Ell va portar una vida molt austera, però, de vegades, reclamava les seves rendes per a sostenir les activitats encomanades i poder fer abundants almoines. No obstant això, donada la seva posició, era inevitable que estigués en el punt de mira dels malintencionats, que van difondre rumors sobre les seves “riqueses”. Va ser una altra de les formes de persecució. Per això, discretament, prefereix que la seva economia estigui en mans d’altres i així la seva missió apostòlica no quedi enterbolida per aquest tipus de motius.

Quin paper juguen els diners, i en general els béns materials, en la meva vida concreta? Quina és la meva actitud davant els pobres de la nostra societat?