Entre el 27 de maig i el 3 de juny, nosaltres, els 15 participants de la “Forge 0519” anglesa amb un dels organitzadors, Roland Onuekwusi “va recórrer” Catalunya i Aragó, seguint les petjades del Pare Claret i els nostres germans Màrtirs.

Els participants pertanyen a 11 organismes principals (Bangalore, Chennai, Àsia oriental, Indonèsia-Timor Oriental, Nigèria oriental, Índia nord-oriental, Filipines, Sri Lanka, St. Charles Lwanga, St. Thomas i els Estats Units-Canadà), de 7 països (Canadà, Índia, Indonèsia, el Japó, Nigèria, Polònia i Sri Lanka). La nostra primera parada a la peregrinació va ser Saragossa. La nostra comunitat claretiana ens va donar la benvinguda i ens va portar a l’església de la nostra Santíssima Mare, la Basílica de la Mare de Déu del Pilar. Un de nosaltres és rector de la parròquia de la Mare de Déu del Pilar a Filipines. Una visita al lloc de l’aparició de Maria a Saragossa va ser una experiència molt emotiva per a ell.

El 27 de maig, a la tarda, vam arribar a Barbastre. L’endemà seguim el camí dels Màrtirs, des de l’antic seminari fins al lloc on van ser empresonats, i després en un minibús fins al lloc de la seva execució. És difícil de descriure les nostres emocions. Alguns de nosaltres no vam poder dormir aquella nit i altres ni tan sols vam poder mirar les urnes amb les restes dels nostres germans. Ens fèiem i encara ens fem moltes preguntes.

 

El centre del nostre pelegrinatge era, òbviament, Vic i els seus voltants. Vam visitar tots els llocs principals relacionats amb la vida de Claret. En el seu lloc de naixement, Sallent, ens van mostrar el mapa de l’activitat missionera de Claret i ens va ens va causar una gran sorpresa. Aquí teníem un home amb passió per predicar la Paraula de Déu. I en veure la llista dels llibres i fullets escrits pel nostre Fundador, alguns de nosaltres van prometre dedicar-se més decididament al ministeri de la paraula de Déu a través dels mitjans de comunicació.

 

En tornar de Sallent, vam fer una breu visita al famós Monestir Benedictí de Montserrat, que va ser visitat quatre vegades per Claret, i en el qual també va predicar a la gent. En les proximitats de Vic, ens va fascinar la bellesa d’Espinelves, un petit poble on el nostre fundador va predicar una de les seves primeres missions. I després vam visitar Viladrau, el centre dels primers mesos de la seva activitat missionera. Però, és clar, el veritable nucli del nostre pelegrinatge va ser la possibilitat de visitar el sepulcre del nostre Pare, pregar en silenci per nosaltres i pels llocs de la nostra missió al voltant de les seves restes, celebrar diverses vegades la Missa a prop seu: això va ser una experiència única! Més tard, vam tenir temps per visitar el museu, els arxius del CESC, la el centre històric de la ciutat de Vic amb tants records claretians… Ara podem entendre molt millor molts passatges de l’Autobiografia i l’esperit de Claret.

A Barcelona, ​​vam anar a Sant Just i Pastor, l’església on el pare Claret va tenir la seva experiència “Quid prodest”, l’oratori de Sant Felip Neri, la basílica de “Santa Maria del Mar”, la “Llotja” i la Barceloneta – la platja on Claret es va salvar d’ofegar-se per la intervenció de la Santíssima Mare de Déu. També notem que la major atracció turística a la capital de Catalunya avui en dia és la “Sagrada Família”. I Antoni Gaudí, l’arquitecte després d’aquesta famosa basílica, estava enamorat del Pare Claret, de manera que l’estàtua del nostre Fundador és la primera entre els sants col·locada en una de les façanes d’aquesta enorme església.

 

L’últim lloc que vam visitar va ser l’Abadia de Fontfreda a França. Sant Antoni Maria Claret sempre va voler morir com a màrtir. La seva mort a l’exili, perseguit pel govern espanyol i enterrat en un racó d’aquesta abadia, perquè el govern francès no va permetre que els monjos l’enterressin a l’església, va estar el més a prop possible del martiri.

Va ser realment un pelegrinatge memorable. Volem agrair a totes les comunitats Claretianes la seva càlida acollida. De manera especial, ens agradaria expressar el nostre agraïment als nostres dos guies, el P. Rey Alcántara, CMF (a Barbastre) i el P. Josep Rovira, CMF (a Vic i altres llocs). Els seus grans coneixements van fer d’aquest pelegrinatge una experiència inoblidable. Déu els beneeixi a tots.