Per a conservar i augmentar aquest amor o caritat heu de mirar en cadascú del nostre proïsme el mateix Jesucrist, de manera que, quan se’ns ofereixi alguna cosa per a fer, hem de recordar aquelles paraules que ens dirà Jesucrist: us dic de debò que el que vau fer al més petit dels vostres germans, m’ho vau fer a mi” (Carta ascética… al presidente de uno de los coros de la Academia de San Miguel. Barcelona 1862, p. 15)

AL GERMÀ COM A CRIST

Ningú no desitja ser reconegut o estimat per la seva fama o pel seu diner. Tots desitgem ser reconeguts i estimats pel que som, sense interessos ocults. Sabem que a qui és cèlebre, ric o poderós, li surten amics per tot arreu. “Mou la cua el ca no per tu sinó pel pa”, diu l’adagi castellà. Qui és intel·ligent es quedarà amb els “amics de sempre”, no es deixarà emportar per la falaguera adulació dels oportunistes, que es declaren amics seus mentre tingui alguna cosa per donar però que l’abandonaran tan aviat com falli o no respongui a les seves expectatives.

És possible l’amor al proïsme per Jesús? Segons l’ensenyament de Benet XVI, aquest amor “consisteix en que, en Déu i amb Déu, estimo també la persona que no m’agrada o que ni tan sols conec. Això només es pot realitzar a partir de la trobada íntima amb Déu, una trobada que s’ha convertit en comunió de voluntats, i arriba a implicar el sentiment. Aleshores aprenc a mirar aquesta persona no només amb els meus ulls i sentiments, sinó des de la perspectiva de Jesucrist. El seu amic és el meu amic”.

Jesús ens estima per ser qui som, fills de Déu; per cadascú de nosaltres Ell ha donat la vida. Cadascú és especial per a Jesús, perquè el Pare ha creat i estima a cadascú per si mateix. Jesús reconeix que els seus amics, els seus deixebles, són un do de Déu, i desitja que estiguin on Ell és, que puguin contempla la seva glòria, perquè els ha estimat amb l’amor que Ell mateix ha rebut de Déu (cf. Jn 17,24-26). Jesús ens fa partícips del seu amor, l’amor amb que Ell estima el Pare i l’amor amb que ens estima a nosaltres. Per això estimar Jesús porta a estimar el proïsme com Ell l’estima, de manera que, quan estimem així, en realitat estimem Jesús. Per això diu que el que hom fa per un d’aquests petits, “per qualsevol d’aquests meus germans, a mi m’ho feu” (Mt 25,40).

Estimes mogut pels teus sentiments o pels teus interessos, o bé mogut pel mateix amor de Jesús que ha estat vessat en els nostres cors per l’Esperit Sant?