Glòria al Pare perquè és el meu creador. Glòria al Fill perquè és el meu Redemptor. Glòria a l’Esperit Sant perquè és el meu consolador. Glòria a les tres divines persones perquè s’estimen amb un amor infinit. Amén

(Manuscritos de Claret, vol. VIII, p. 487).

LLOANÇA A LA TRINITAT

El Pare Claret, en la seva espiritualitat, no somnia truites. No es dedica a comentar aparicions privades ni revelacions peregrines. Tota la seva devoció arrenca de l’arrel de la nostre fe cristiana: el gran misteri i realitat de la Santíssima Trinitat. Per això, també les seves pràctiques oracionals van tenir aquest caràcter de radicalitat. Crida l’atenció la seva devoció al trisagi (= “tres vegades sant”), oració que ell visqué i inculcà sense parar en la seva tasca pastoral, i sobre la que va publicar alguns fullets; en ells s’interessa pel seu origen i història, però sobretot analitza la riquesa del seu contingut teològic-espiritual.

El text manuscrit que comentem és una pregària tan senzilla com lluminosa i profunda. És “el glòria” recreat i sintetitzat, que podem resar cada dia, si l’aprenem de memòria o l’escrivim en un paper que podem tenir a la vista. En ella es glorifica el Pare com a creador de tot el que existeix. Es dóna glòria al Fill, que ens redimí del pecat i de la mort. I es dóna glòria a l’Esperit Sant, que és “paràclit”, és a dir, consolador, perquè l’Esperit de Déu és l’amor de Déu, dolç i suau, que té com a missió renovar i santificar els creients, fins a portar-los a la plena configuració amb el Senyor gloriós en la benaurança eterna.

Tan de bo que aquesta fe trinitària que professem ens porti a dignificar la nostra pregària i ens ajudi a apropar-nos una mica més a Déu que ens estima amb passió, a aquest Déu u i tri al que també preguem amb la senzillesa de la pregària del glòria, que acostumem a repetir amb el Parenostre i l’Avemaria: “Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant. Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén”.