No n’hi ha prou ni és suficient, per a complir com a bons cristians, assistir a la santa missa i combregar-hi, per a fer-nos més participants dels mèrits de Jesucrist; a més a més, és indispensable que siguem sacerdots o sacrificadors no només durant la missa, juntament amb Jesucrist, sacrificador invisible, i el sacerdot, sacrificador visible, sinó que també hem d’oferir-nos nosaltres mateixos com a víctimes per a glòria de Déu i en satisfacció de les nostres culpes i pecats”(Carta ascética… al presidente de uno de los coros de la Academia de San Miguel. Barcelona 1862, p. 15).

AUTO-OFERIMENT AMB CRIST

Jesús instituí l’eucaristia per tal que els seus deixebles recordessin la seva vida, mort i resurrecció com una entrega pels altres. En partir el pa i abocar el vi, els interpretà com el seu cos que es trencava i la seva sang que es vessava per la salvació de la humanitat. Mentre que els evangelis sinòptics presenten directament la institució del sagrament, l’evangeli del deixeble estimat ofereix una lliçó sobre el servei fratern com a vivència personal de l’eucaristia.

A la llum del sacrifici de Jesús, la primera comunitat cristiana veia el compartir els seus bens amb els necessitats com una celebració eucarística feta vida. En algun cas en el que faltà aquest sentit de compartir amb els pobres, Sant Pau es mostrà enèrgic amb aquells que convertien la celebració en mer compliment d’un ritual de menjar i beure (cf. 1Cor 11,21), sense cap compromís de fraternitat. Per a Ell el Sopar del Senyor és el lloc on es venç l’egocentrisme i s’opta pel sacrifici personal per tal que altres visquin.

Per al P. Claret l’eucaristia és una vivència de profunda unió amb Jesús i una crida a viure per als altres i, si cal, morir per ells. La mera assistència a la celebració eucarística no ens transforma en fidels seguidors de Jesús per art de màgia, sinó que cal provocar en nosaltres les actituds de Jesús que s’entregà. Claret intentà fer seves aquestes actituds, cultivant i potenciant el bon natural del que Déu l’havia dotat: “…no puc veure una desgràcia, una misèria que no la socorri” (Aut 10). La seva vivència eucarística actualitzava sempre aquesta sintonia amb Jesús, que anava modelant tota la seva vida: convertia la seva jornada en una prolongació de la celebració viscuda cada matí. Per a aconseguir-ho es servia de visites a Jesús-Eucaristia durant el dia (recordem la seva devoció a les “quaranta hores”).

Com participes habitualment a l’Eucaristia? Et prens la deguda estona de tranquil·litat per a donar gràcies i per a escoltar interiorment el que Jesús t’ensenya en el sagrament?