“Una finca sense cultivar no produeix ni per al propietari ni per al masover. La religió sense culte no serveix de res ni per a Déu ni per a l’home; és inútil. Per tant, és un deure imprescindible per a nosaltres practicar la Religió

[…] tot escoltant amb avidesa i docilitat la seva divina paraula, que hem de guardar fidelment en els nostres cors i posar-la per obra; rebent amb devoció i freqüència els sants Sagraments, que instituí per al nostre bé; oferint-li amb el de la missa, sacrificis de lloança, oració i submissió a la seva divina voluntat”(El ferrocarril. Barcelona 1857, p.59s).

IMPORTÀNCIA DE CELEBRAR

La dimensió lúdica és una necessitat vital de l’ésser humà; cal tenir-ho en compte si es vol aconseguir el ple equilibri personal i emocional, és a dir, l’equilibri vital, en els seus diversos nivells; i també l’equilibri social, és a dir, la dimensió lúdica es converteix en un aspecte de la dimensió cultural en la vida de l’ésser humà.

És una realitat incontestable. Necessitem celebrar la vida, els esdeveniments joiosos, i fins i tot els dolorosos, per a donar-los sentit… Totes les cultures tenen la seva dimensió festiva ja que brota del cor mateix de l’ésser.

En la condició lúdica s’hi descobreixen els factors humanitzadors que necessita la societat, factors capaços de crear una millor convivència. La persona humana, per al seu desenvolupament integral i en plenitud, necessita activar les seves nombroses facetes i virtualitats. I, entre elles, hi ha les lúdiques i les festives, que, cultivades correctament, sense addicció ni excés de competitivitat, afecten positivament les dimensions personals i socials, i així contribueixen no tan sols al nostre ben-estar sinó també al nostre ben-ésser.

Arribar a la realització del projecte de vida al qual estem cridats, ha de ser una meta sempre conscient en el nostre viure. Arribar a la meta és desenvolupar les diverses dimensions humanes, potenciant una sèrie de valors bàsics en les nostres relacions: valors morals, socials, intel·lectuals… fins i tot físics; i cal que tots ells desemboquin en una apertura a la transcendència, de manera que, en certa mesura, es converteixen en valors cristians.

Quan descobrim la presència i la bondat de Déu, Creador i Pare, hem de posar en joc la nostra dimensió lúdica i celebradora. Celebrem la presència de Déu enmig nostre, en la creació, en la seva Paraula, en els Sagraments, en l’amistat, en l’amor… I expressem així la joia de sentir-nos fills, creats i sostinguts pel nostre Pare.

Com són les meves celebracions? Celebro la vida com a do de Déu?