“Em lliuro del tot com a fill i sacerdot de Maria. Ella serà la meva Mare, Mestra i Directora i serà per a Ella tot el que faci i sofreixi en aquest ministeri, perquè el fruit ha de ser de la que ha plantat l’arbre”

(Propósitos de 1843, AEC p. 652).

LLIURAR-SE A MARIA

“Em lliuro del tot…”. Lliurar-se és molt més que lliurar. Lliurar és donar alguna cosa; i està molt bé; però això és poc. És més maco lliurar-se hom mateix, del tot, des de la identitat més profunda. Des de la seu dels afectes, desitjos, emocions, idees, records i decisions: cos, ànima i esperit, diria Pau (1Tes 5,23). La totalitat de la persona entra en joc i hom ja no es pertany a si mateix.

Tota la història del món i de l’home és la història de l’amor gratuït d’un Déu lliurat a la humanitat. Pau ho diu d’una manera gràfica: “M’estimà i es lliurà per mi” (Gal 2,20). El lliurament de Jesús en el moment suprem de la creu té tota la densitat d’una ofrena amorosa; en ella es realitza de forma suprema el lliurament del Fill al Pare pel nostre amor. A través d’aquest lliurament, Jesús pren damunt seu tot el dolor del pecat passat, present i futur del món, entra fins al fons en el món allunyat de Déu, i assumeix l’exili dels pecadors en l’ofrena i reconciliació de la Pasqua. El crit des de la Creu, “Déu meu, per què m’has abandonat?” (Mc 15,340 és el signe de l’abisme de dolor i soledat que el Fill volgué assumir per tal d’entrar en el més profund del sofriment del món i portar-lo a la reconciliació.

Al descobrir vitalment el que Ell ha fet per nosaltres, lliurar-nos a Ell és el mínim que podem fer. Preguem -o cantem- amb les paraules de Charles de Foucauld:

“Pare, em poso a les vostres mans/, feu de mi el que us plagui/, feu el que feu de mi, us ho agraeixo/. Estic disposat a tot/, ho accepto tot/, mentre la vostra voluntat s’acompleixi en mi/, i en totes les vostres criatures/, no desitjo altra cosa, Pare/. Us confio el meu esperit/, i us o lliuro amb tot l’amor de que sóc capaç/; perquè us estimo/, i necessito donar-me/, i posar-me en les vostres mans sense mesura/, amb una infinita confiança/, perquè Vós sou el meu Pare”.