(Maria) “és lluna plena per els pecadors [als] quals il·lumina en la nit del pecat, per tal que no caiguin a l’infern. És aurora per als acabats de convertir, ja que amb el seu auxili es van allunyant de les tenebres del pecat i de les ocasions, i van creixent de virtut en virtut com la llum de l’albada. Maria és sol per als perfectes [als] quals il·lumina amb la seva especial gràcia i els enfervoreix amb la seva ardent caritat”

(Reglas de los Clérigos Seglares que viven en comunidad. Barcelona 1864, p.3).

PRESÈNCIA DE MARIA EN LA VIDA CRISTIANA

Maria va saber molt bé el que era viure només de la fe, fiant-se d’una promesa. El seu Fill Jesús no va tenir pas una vida extraordinària: va viure amb ella uns 30 anys, no es va casar, ni li donà néts. Després abandonà Natzaret i anà de poble en poble anunciant el Regne de Déu. Jesús no tenia casa pròpia ni feina fixa. Maria no entenia res… On eren les promeses de l’Anunciació? I, després, recordant les paraules de l’Àngel, com experimentaria ella el fet de veure el seu fill que moria a la creu? Quin dolor i soledat sentiria!

Com a dona creient, confiava, enmig de la incertesa i el dolor. Seguia repetint a Déu “Que es faci”. I, com a mare, guardava en el seu cor cada fragment de la vida de Jesús, cada una de les seves paraules… I tot irradià llum amb la Resurrecció. Des de l’Anunciació fins la Pasqua la vida de Maria fou entrega i abandó total a Déu, amb alegre esperança, amb valentia i compromís. Per això se l’anomena “lluna plena”, “aurora”, “sol”…

Quan ens sentim perduts, sols, temorosos, quan ens envaeix la por de tal manera que no ens deixa veure res més, quan la inseguretat i el dubte es fan amos de nosaltres, aleshores és quan la presència de la nostra Mare ens reconforta.

Maria ve amb la seva Llum per tal que hi veiem amb més claredat, per a donar colorit a la nostra vida i sapiguem assumir amb serenitat qualsevol situació o problema. Ella en sap d’esperança, ella té cor de mare i es commou al veure’ns sofrir, i també gaudeix amb les nostre alegries. Tan sols ens demana una cosa: “Feu el que Ell us digui”.

Acudeixo a Maria en moments difícils? Quina actitud de Maria m’ajuda a viure millor la meva pròpia experiència de fe?