“…vaig tenir també uns pares molt bons, que d’acord amb el mestre treballaven en formar el meu enteniment amb l’ensenyament de la veritat, i cultivaven el meu cor amb la pràctica de la Religió i de totes les virtuts”

(Aut 25).

ÉSSER AGRAÏTS

Que bé que expressa el P. Claret la tasca conjunta dels seus pares i mestres en la formació de tota la seva persona! Avui en diríem “formació integral”. En efecte, el P. Claret es refereix a la formació del seu enteniment, de la seva afectivitat i de la seva voluntat, especialment en la dimensió religiosa, que tanta importància tingué en la seva vida, i té en la vida de cadascun de nosaltres, com a experiència unificadora de totes les altres dimensions.

Quina importància tan decisiva per al desenvolupament de la persona té la família, especialment els pares, i l’escola, sobretot en els primers anys de la vida! El P. Claret n’és conscient i dóna gràcies a Déu per tot el bé rebut des de la seva infantesa.

Si n’és d’admirable aquella figura del mestre de poble que hi romania durant algunes generacions transmetent valors intel·lectuals, morals i socials! És cert que en la nostra societat urbana, amb la mobilitat que a vegades implica la industrialització, no resulten ja sostenibles algunes d’aquelles fórmules. Però, malauradament, en molts casos no han aparegut noves fórmules que les substitueixin de veritat o les millorin en la formació integral. Per altra part, els ràpids canvis de mentalitat han portat a privar d’autoritat els educadors, i fins i tot els propis progenitors…

Cal fer tot el possible per a recolzar la família i l’escola en la seva decisiva missió. En aquests àmbits es produeixen i eduquen les experiències que marcaran tota la vida.

Així fou en el P. Claret i ho ha estat en cadascun de nosaltres. Sóc conscient del bé rebut dels meus pares i mestres?