“Jo, molt content, vaig emprendre el viatge… però vet aquí que abans d’arribar a Barcelona vingué una torbonada tan forta que espantava. Com que havia estudiat molt aquell any tenia el pit una mica delicat. I com que per a aixoplugar-nos del gran xàfec que queia vam arrencar a córrer, resultà que per la fatiga del córrer i el baf que s’alçava de la terra seca i calenta, em va agafar una sufocació molt gran, i vaig pensar: Ai! Potser Déu no (vol) que vagis a la Cartoixa!… El cert és que no em vaig sentir amb cor per anar-hi i vaig tornar a Vic…” (Aut 89).

CERCANT EL CAMÍ DE DÉU

Així va cloure Claret la seva primera etapa en el camí vers la seva vocació de Missioner Apostòlic. Hagué de fer viratges i marrades: Als vint anys es va sentir “desenganyat, fastiguejat i avorrit del món: vaig pensar en deixar-ho tot i fugir a la soledat, fer-me cartoixà”. Alimentà el desig de fer-se cartoixà durant un any, mentre estudiava al Seminari Diocesà de Vic, i quan es dirigia a la cartoixa de Montalegre per a ingressar-hi, una tempesta sobtada va fer que es trobés malament i dubtà: “i si Déu no vol que entris a la Cartoixa?”. S’alarmà, i tornà al Seminari de Vic. Claret tardà encara catorze anys més en posar peus i veu, ja lliures de lligams, a la seva definitiva vocació de Missioner Apostòlic.

A l’explicar-nos el començament d’aquesta recerca, Claret ens ofereix llum per tal de que cadascú il·lumini el propi camí en la cerca de la pròpia vocació personal, al servei del món i de l’Església, i des de dins d’ella.

L’estat de vida i la dedicació en que cadascú es realitzi millor al servei dels altres haurà estat la “vocació” a la que Déu l’ha cridat. Cal cercar-la per tal de trobar-la i de seguir-la. El camí pot ser curt o bé molt llarg i amb etapes o canvis de direcció i marrades. Cal evitar d’equivocar-se; cal perseverar fins aconseguir viure la pròpia vocació, perquè hom s’hi juga la pròpia felicitat.

En aquesta cerca no ens hem de sentir autosuficients. Claret cercà el consell de persones experimentades, va tenir els seus directors espirituals; i això no només al començament del seu camí, sinó durant tota la vida, ja que l’opció vocacional sempre cal actualitzar-la.

En quin moment o etapa de la teva cerca vital et trobes? Has arribat ja a descobrir o aconseguir i viure la teva “vocació”?