“A l’arribar al golf de Damas [camí de Cuba], vaig començar la missió a coberta. Tothom hi assistia, tothom es va confessar i tothom va combregar el dia de la comunió general, tant els viatgers com la tripulació, des del capità fins al darrer mariner, i vam restar com a bons amics en endavant, de manera que a cada viatge que feien ens venien a visitar”

(Aut 509).

A TEMPS I DESTEMPS

Les circumstàncies que fan sorgir una amistat són molt variades. La consistència d’aquesta amistat variarà també d’acord amb la profunditat de la relació que l’ha feta néixer. Sant Antoni M. Claret ens narra, en aquest text, com va néixer una amistat durant el viatge que, juntament amb un grup de col·laboradors, va fer d’Espanya a Cuba per a quedar-s’hi com a Arquebisbe de Santiago. Fou una amistat que perdurà en el temps; i és normal, ja que “tothom es va confessar”, és a dir, Claret, amb la seva senzillesa i afabilitat, aconseguí que li obrissin els cors; així es va crear una sintonia, una amistat que ho fou tot excepte superficial o merament formal.

La missió que es celebrà a bord d’aquell vaixell fou una resposta a les inquietuds que portaven en els seus cors els qui compartien el viatge; i a Claret li proporcionà una oportunitat per a donar sortida a la seva permanent inquietud evangelitzadora. No hi havia cap altre interès ni objectiu. Per això, tocà el cor de les persones i va poder generar una relació que tots desitjaren continuar. Ho testimonien les visites que els mariners, durant els anys següents, van fer a l’arquebisbe de Cuba quan realitzaren nous viatges a l’illa.

El desig de Claret de que els seus companys de viatge trobessin alguna resposta a les seves preguntes i inquietuds el portà a compartir amb ells el millor que ell mateix tenia: la seva experiència de fe, aquell tresor que sadollava d’harmonia i serenitat la seva pròpia vida.

Per què ens fa vergonya tantes vegades obrir el nostre cor i compartir amb els altres aquesta experiència de fe que omple de sentit i d’esperança la nostra pròpia vida? Si sabem escoltar i compartir amb senzillesa i humilitat, naixeran amistats que perduraran i que seran veritablement significatives per a tothom.