“Donem gràcies a Déu: El Senyor i la seva Santíssima Mare ja s’han dignat acceptar les primícies dels màrtirs. Jo desitjava moltíssim ser el primer màrtir de la Congregació, però no n’he estat digne, un altre m’ha guanyat la mà. Felicito el màrtir i sant Crusats i felicito el Sr. Reixach per la sort que ha tingut de ser ferit, i també felicito tots els de la Congregació”

(Carta al P. José Xifré, 7 d’octubre del 1868, EC II, però. 1297-1298).

GLÒRIA DEL MARTIRI

Digué el Senyor: “… Qui perdi per mi la seva vida, la trobarà” (Mt 10,39; 16,25). Per tant, tots els deixebles de Crist han de tenir en compte la possibilitat del martiri i apreciar-ho de debò. De fet, la comunitat de Jesús, des del seu albor fins avui, ha viscut la realitat del martiri en no pas pocs dels seus membres. I és de preveure que així serà en el futur. Pensem tan sols en la quantitat de màrtirs que donaren la seva vida per Crist sota el nazisme i el comunisme en el segle passat, i les dificultats, fins i tot el martiri, en els nostres dies, per obra de règims intolerants o bandes de perseguidors fanàtics.

Claret sospirava per acabar els seus dies vessant la sang per Crist. Déu no li ho concedí. Finalment morí de malaltia a l’exili (que ja és una mena de martiri); però, al llarg de la seva vida sofrí com a mínim una dotzena d’atemptats, i en un d’ells, a la ciutat d’Holguín (Cuba), fou ferit de gravetat i, per tant, vessà efectivament la seva sang per Crist; a l’Autobiografia descriu detalladament la joia que li proporcionà aquesta experiència. Per això Claret va sentir una santa enveja del P. Francesc Crusats, que morí màrtir a La Selva del Camp (Tarragona).

Al llarg de la seva història, la congregació claretiana ha tingut centenars de màrtirs; a la guerra civil espanyola (1936-1939) fou la institució religiosa que tingué el major nombre de màrtirs: 271; entre ells, els beats màrtirs de Barbastre (51) la festa dels quals celebrem avui. Abans, el beat P. Andreu Solà, a Mèxic (l’any 1927), i després el P. Rhoel Gallardo a Filipines (l’any 2000)…, sense contar els qui ha sofert presons, tortures, exilis… Un gran estímul que ha d’animar la nostra fidelitat, la de tot el poble cristià.

“… Per tant, també nosaltres, que tenim al nostre voltant un núvol tan gran de testimonis… correm amb constància la carrera que se’ns proposa, els ulls fixes en Jesús, iniciador i consumador de la fe…” (Hb 12, 1-4; cf. 11).