“És una cosa bona i lloable sofrir les coses adverses d’aquesta vida, siguin quines siguin, de manera que no es manifesti externament cap agitació d’ànim, ni s’afligeixi massa qui les sofreix, ni es queixi dels qui el fan sofrir, ni pretengui venjar-se del malfactor. Però és millor patir els mals no només amb mansuetud exterior, sinó també sense queixar-se ni murmurar de l’opressor, sense indignar-se ni torbar-se interiorment. És, finalment, el millor en grau màxim, sofrir els mals no només sense pertorbació d’ànim, sinó també amb alegria i amb el desig de patir més, per a poder oferir al Senyor l’obsequi d’aquell sofriment, i per a poder-lo seguir més d’a prop amb la creu”(El amante de Jesucristo. Barcelona 1848, p. 108).

GLORIAR-SE EN LA CREU DE CRIST

A partir de l’any 1859, mentre Claret era a Madrid, esclatà una tempesta de persecucions contra ell. Poc després, Claret començà a orientar la seva imitació de Crist vers el sofriment per amor i en unió del que va patir per ell: “tot el que em doni pena ho sofriré per amor de Jesús i en unió amb el que ell patí per mi” (Propósitos de 1861, AEC p. 695). Vet aquí la raó per la que escriu en la Definició del Missioner: “gaudeix en les privacions, es complau en les calúmnies i s’alegra en els turments” (Aut 494). Són expressions que alguns no acaben de comprendre, però que tenen com a clau d’explicació el procés de configuració amb Crist pacient que Claret està vivint, just en aquesta etapa madrilenya de confessor reial. Pocs coneixen el seu llibret Consuelo de un alma calumniada (es pot veure a EE pp. 219-236), on es troben també les claus de comprensió d’aquest procés.

Escriu a l’Autobiografia: Contemplava Jesucrist, i veia fins a quin punt em trobava lluny de sofrir el que Jesucrist patí per mi, i amb això em tranquil·litzava. Aquest mateix any he escrit el llibret titulat ‘Consuelo de un alma calumniada’ (Aut 798). Es tracta d’una ficció literària en la que s’hi veu reflectit i en la que dedica dos capítols a centrar l’atenció en les persecucions i calúmnies que patí Jesús i en les paraules consoladores que ens deixà.

Nosaltres podríem també fer aquest exercici de purificació. Anar llegint els passos en que el sofriment és el protagonista de la vida de Jesús i comparar-los amb els nostres. Aprendre de sofrir és una de les assignatures pendents del cristianisme. Claret elegí el camí de mirar el sofriment de Jesús. Nosaltres podríem elegir el mateix. Possiblement molts dels mals moments de la nostra vida els superaríem, i aquests moments es podrien convertir en una gran font de consol.