“A aquell qui desitja vivament la salvació dels seus germans, mai no li manquen paraules per a aconsellar, tot indicant el mal que deuen evitar i el bé que els cal practicar”
(Memoria de la Academia de San Miguel. Madrid 1866, p. 11).

L’APÒSTOL ES DESVIU

Una vegada, un professor em comentava que Pere estava enamorat de Jesús. No ho havia considerat així abans, però, pensant-ho bé, crec que només a partir d’aquí es pot entendre que Pere es veiés impulsat a ser pescador d’homes. Es sentí fascinat, atret per la bondat de Jesús, les seves paraules, la seva misericòrdia… I així, Pere anà canviant, transformant-se. El primer seduït fou ell, Pere, i posteriorment, quan d’altres el sentien parlar, es sentien igualment atrets i desitjosos de conèixer aquest Jesús, el Crist.

Penso que avui dia la gent no està gaire disposada a deixar-se aconsellar, no es presta fàcilment a escoltar els sermons dels altres… Però això no vol dir que les persones no tinguin set. Potser ja no es tracta de convèncer des de la raó, sinó de seduir, de transmetre experiència de Déu per tal que d’altres s’animin a experimentar el mateix en relació amb Jesús. Una prova d’això és el gran èxit que tenen les propostes espirituals orientals: el ioga, el zen… La gent està buscant, té set, té inquietud.
Si desitgem vivament ajudar de debò els nostres germans és important que estem preparats per a donar testimoni i raó de la nostra fe. Cal fer-ho, això sí, en consonància amb els nous temps, destres en contagiar als altres el nostre entusiasme i la nostra confiança en el Senyor. Que qualsevol que ens vegi es pregunti: en qui es recolza per anar així per la vida?
Em sento compromès i amb desitjos de transmetre a d’altres la meva fe en Jesús? Ho considero una tasca superior a les meves possibilitats o hi veig la forma d’utilitzar els mitjans i habilitats de que disposo? Em descoratja la falta d’èxit en aquesta comesa?