“Ja que a Déu l’anomeneu Pare, i ho és, porteu-vos com un bon fill; temeu de donar-li el més petit disgust i procureu de complaure’l en totes les coses, com ens ha ensenyat a fer Jesucrist”
(Carta ascética… al presidente de uno de los coros de la Academia de San Miguel. Barcelona 1862, p. 4).

L’AMOR PORTA A COMPLAURE

Ja el Déu de l’Antic Testament es presenta com el Déu amic, el Déu espòs o el Déu Pare. Avui t’invito a llegir el cap. 11 d’Osees i a contemplar-hi la tendresa d’un Déu a qui, al pensar en el seu poble-fill, “se li trasbalsa el cor i se li commouen les entranyes”. També pots veure Deuteronomi 32,5-6, on es diu que “tot i ser Ell el teu pare i el teu creador, el qui et donà l’ésser... fills degenerats es van portar malament amb Ell”. Aquells que veuen en Jahvé tan sols el Déu del terror i la ira, són força ignorants.

Aquest aspecte paternal de Déu Jesús l’accentuà encara més: gairebé sempre l’anomena “el Pare” i l’invoca amb el diminutiu Abbà, que significa més aviat “papà”, amb un especial matís de tendresa. Els seguidors de Jesús participen en aquesta filiació, per això Jesús els ensenya que preguin Déu anomenant-lo “Pare” (recordem el “Pare Nostre”). I això es convertí molt aviat en l’ús eclesial normal; els gàlates a pesar de parlar un idioma celta, i els romans, que parlen llatí o grec, invoquen Déu amb la paraula Abbà (cf. Gal 4.6; Rm 8,15).
Claret s’identificà molt aviat amb aquesta espiritualitat filial. Parlant de la seva pregària d’infant, escriu: “amb quin gran amor parlava amb el Senyor, amb el meu bon Pare!” (Aut 40). En aquella tendra edat comença a sentir la vocació d’apòstol per a treballar per la salvació dels seus germans i per evitar els pecats, que són una “injúria infinita al meu Déu, al meu bon Pare” (Aut 16).
L’espiritualitat filial és relació d’amor, conseqüència de la qual és l’obediència. Jesús deia: “el meu aliment és fer la voluntat del qui m’envià” (Jn 4,34). Claret el vol imitar en aquesta disponibilitat, i prega així: “Ai, Senyor i Pare meu, no desitjo altra cosa que conèixer la vostra santíssima voluntat per tal de complir-la, no vull cap altra cosa fora d’estimar-vos amb tot el fervor i servir-vos” (Aut 136).
Com és la teva relació amb Déu Pare? Et suscita sentiments d’amor? Estàs abrandat en desitjos de complaure’l, de que tot es faci d’acord amb la seva voluntat?