“No tan sols heu de tenir paciència per a acceptar els vostres defectes, sinó que també heu d’acceptar els vostres dolors corporals i les sequedats d’esperit. Encara que Sant Pere volgués estar al Tabor i fugís del Calvari, aquesta muntanya no deixa per això de ser més útil i profitosa que aquella. Deia San Francesc de Sales: és millor menjar el pa sense sucre que el sucre sense pa”

(Carta ascética… al presidente de uno de los coros de la Academia de San Miguel. Barcelona 1862, p. 17).

AMOR PACIENT

Hi ha ocasions en les que la nostra vida ens pot semblar inútil, insignificant o poc interessant. Però el valor de la nostra vida no es mesura pel que fem; de fet, el nostre estat d’ànim no canvia la nostra dignitat com a persones ni el valor que tenim als ulls de Déu. No valem pel que fem, sinó per la dignitat que tenim com a persones, com a fills de Déu. Cadascú és únic i irrepetible.

Cadascú, personalment, som molt importants per a Déu, perquè som criatures seves, fets a imatge seva. I ens estima per nosaltres mateixos, aprecia tant el nostre ésser i la nostra història que no ens canvia per ningú més. Valem molt als ulls de Déu!
Podran canviar les circumstàncies de la nostra vida, podrem ser grans pecadors, sentir-nos bé o menyspreats. El Senyor segueix essent el mateix, manté el seu amor per nosaltres, ens sosté en les dificultats i ens dóna el goig de la vida i l’alegria de les coses bones de cada dia. El Senyor fa fruitar tot el que fem en el seu nom, perquè tot el que som i tenim ho hem rebut del Senyor.
Feu-ho tot en nom del Senyor, diu Sant Pau (cf. Col 3,7), perquè el que fem en el seu nom, en comunió amb Ell, té la força de l’Esperit Sant i l’eficàcia del seu poder.
En la vida i en la mort, som del Senyor, torna a dir Sant Pau (cf. Rom 14,8). En els moments d’alegria i en els moments de dolor, el Senyor sempre hi és present. És com el sol: no perquè estigui emboirat i no ho veiem, deixa de ser-hi.
Demanes alguna vegada al Senyor el do de la fe per a reconèixer-lo i sentir-lo prop teu, enfortint-te, donant-te la seva pau, o et queixes i renegues d’Ell quan et sembla que Ell és absent de la teva vida o és sord als teus crits?