“Als quinze dies de la nostra arribada [a Cuba] visitàrem la imatge de la Santíssima Verge de la Caritat del Cobre, a quatre llegues de la capital, vers la que tots els habitants de l’Illa hi tenen molta devoció”
(Aut 510).
AMB LA PIETAT DEL POBLE

En tots els països de tradició cristiana hi ha santuaris marians que reuneixen milers i milions de persones cada any. Segurament n’hi haurà en els llocs on vivim cadascú de nosaltres.

En la vida de sant Antoni Mª Claret hi apareixen diverses advocacions de Maria que el van acompanyar en els diversos llocs on es desenvolupà la seva vida i el seu ministeri. La Verge de Fussimanya de Sallent, que visità freqüentment amb la seva germana, la Verge del Rosari de Vic, la Moreneta de Montserrat -patrona de la seva Catalunya natal-, la Verge del Pino o de la Candelaria a les Illes Canàries, la Verge de la Caritat del Cobre a Cuba, la verge de l’Almudena en els seus anys de Madrid, i altres moltes advocacions que el van ajudar a créixer en la devoció a Maria.

En totes elles san Antoni Mª Claret hi descobrí aquell Cor que acollí la Paraula de Déu i en el que hi trobaven ressonància les situacions i aspiracions dels seus fills. En la contemplació de Maria hi trobà una forta inspiració per a seguir Jesús i dedicar-se generosament al seu ministeri apostòlic.
La devoció a Maria és una part molt important del patrimoni espiritual de l’Església. Ella ens introdueix en la meditació del “rostre matern” de Déu. Sempre que Maria apareix als Evangelis la veiem atenta a la Paraula de Déu i a les situacions de les persones. Quan visitem un Santuari marià o invoquem la intercessió de Maria, deixem que el foc que bategava en el seu cor s’apoderi del nostre. La nostra vida es farà capaç de transmetre escalfor i llum als qui en tinguin necessitat.