El P. Claret ha estat un referent des de la meva infantesa amb els de casa soliem anar a l’església de la Mercè, on es venerava el seu sepulcre, per la festa de la Mare de Déu del Bon Succés, a la misa de les 11,00h quan hi havia algun familiar o conegut difunt, i algunes tardes de diumenge als actes que s’hi celebraven, també per la festa del Cor de Maria, el dia del P. Claret.
Recordo als missioners que solien anar a la parròquia , per predicar ja fos una missió popular, un novenari o bé per les festivitats més importants, però tinc un record especial d’una tarda de diumenge a l’església de la Mercè quan van fer la imposició de la creu a uns claretians per enviar-los a les missions, m’hi acompanyava la tieta Teresa jo tindria 6 ó 7 anys, em va impressionar fortament aquella creu que els posaven sobre aquelles sotanes llargues i negres, en el meu imaginari no sé ben bé s’hi entenia el que suposava ser enviat a terres de missió, però em van desvetllar un sentiment d’admiració, em semblaven uns herois, diferents dels que veiem dibuixats amb salacot i sotana blanca.
L’any de la seva canonització, recordo que anant de processó pels carrers de la ciutat, un missioner ens animava a cantar l’himne amb més entusiasme.
La iaia Margarida ens va regalar alguns llibres piadosos: la guia del cristià, el Kempis, el camí dret, del camí dret m’impressionaven aquells dibuixos sobre l’infern i el pecat i no m’agradava gens mirar-los.
A casa també hi arribaven uns fulls sobre els màrtirs de Barbastre.
Podria anar dient més experiències o anècdotes però crec que no cal perquè era aquell ambient que em va ajudar a créixer en la fe d’una manera natural i espontània.
El P. Claret missioner i evangelitzador fàcil imaginar-lo caminant d’un poble a l’altre amb el desig de salvar les ànimes portant la Bona Nova de Jesús.
Sallent, Fussimanya, Viladrau, Matagalls, Espinelves… són llocs emblemàtics i molt propers, és un sant de casa nostra.
Llegint la seva autobiografia m’adono amb quina resolució i empenta va respondre a la crida que Jesús li feia, sense aturar-se davant de les dificultats. També tinc molt present el testimoni dels missioners que al servei de la Paraula fan present l’esperit evangelitzador del P. Claret: El P. Lluís Pujol, el P. Pere García i tants d’altres que em van ajudar a descobrir la vocació missionera.
Sóc missionera de la Institució claretiana, una família religiosa que va néixer a Vic a l’actual casa d’ EE, al costat mateix del sepulcre del P. Claret, i dono gràcies a Déu per formar part de la Família Claretiana; tant de bo en el meu dia a dia sàpiga viure i fer realitat el somni del P. Claret, ho dic amb paraules del P. Joan Sidera: “Enamoreu-vos de Crist – i del P. Claret- ”…
PILAR ROVIRA i PUIG, missionera de la Institució Claretiana, va néixer el 19 d’agost del 1942 a Gurb, fou batejada el 23 d’agost a la Parroquia de St. Esteve de Granollers de la Plana.
Va fer el noviciat a la casa mare de Vic, i va ser la seva Mestra la Mare M. Dolors Solà. El 23 d’octubre 1968 va fer la professió perpetua a la capella de la casa d’Espiritualitat P. Claret.
L’any 1965 va ser destinada a la Comunitat del col·legi Sant Antoni M. Claret de Cornellà.
Ha estat Superiora General de les Missioneres de la Institució, i actualment és consellera i secretaria del Govern General.