Pilar Rovira, mic

El P. Claret  ha estat  un referent  des de la meva infantesa amb  els de casa  soliem  anar a l’església de la Mercè,  on es venerava  el  seu sepulcre,  per la  festa de la Mare de Déu del Bon Succés, a la misa de les 11,00h quan hi havia algun familiar o conegut difunt, i algunes tardes de diumenge als  actes que s’hi celebraven, també per la festa del Cor de Maria, el dia del P. Claret.

Recordo als missioners que solien  anar a la parròquia , per  predicar ja fos una missió popular,  un novenari  o bé  per  les  festivitats més importants,  però  tinc un   record  especial  d’una tarda  de diumenge a l’església de la Mercè  quan  van fer la imposició de la creu  a uns claretians   per  enviar-los a les missions, m’hi  acompanyava  la tieta Teresa  jo tindria 6 ó 7 anys,   em va impressionar fortament  aquella creu que els posaven  sobre aquelles sotanes llargues i negres, en el meu imaginari no sé ben bé s’hi entenia el que suposava ser enviat a terres de missió, però   em van desvetllar un sentiment d’admiració, em semblaven uns herois, diferents dels que veiem dibuixats  amb salacot i sotana blanca.

L’any de la  seva  canonització,  recordo que anant de processó pels carrers de la ciutat,   un missioner  ens  animava  a cantar l’himne amb més entusiasme.

La  iaia Margarida  ens va regalar alguns llibres piadosos: la guia del  cristià, el Kempis, el camí dret,  del camí dret m’impressionaven aquells dibuixos sobre l’infern  i el pecat i no m’agradava gens  mirar-los.

A casa també hi arribaven uns fulls sobre els màrtirs de Barbastre.

Podria anar dient més experiències o anècdotes però crec que no cal perquè era  aquell ambient que em va ajudar a créixer en la fe d’una manera natural i espontània.

El P. Claret missioner i evangelitzador fàcil imaginar-lo caminant d’un poble a l’altre amb el desig de salvar les ànimes portant    la Bona Nova  de Jesús.

Sallent, Fussimanya, Viladrau, Matagalls, Espinelves… són llocs emblemàtics i molt propers, és un sant de casa nostra.

Llegint la  seva autobiografia    m’adono  amb quina resolució i empenta  va respondre a la crida que  Jesús  li feia, sense aturar-se davant de les dificultats. També tinc molt present el testimoni dels  missioners que al servei de la Paraula fan present l’esperit evangelitzador del P. Claret: El P. Lluís Pujol, el P. Pere García i tants d’altres que em van ajudar a descobrir la vocació missionera.

Sóc  missionera de la Institució claretiana,  una família religiosa que va néixer a Vic a l’actual casa d’ EE, al costat mateix del sepulcre del P. Claret,  i dono gràcies a Déu per formar part  de la Família Claretiana; tant de bo en el meu dia a dia sàpiga viure i fer realitat el somni del P. Claret, ho  dic amb paraules del P. Joan Sidera:  “Enamoreu-vos de Crist – i del P. Claret- ”…

 

PILAR  ROVIRA i PUIG, missionera de la Institució Claretiana,  va néixer el 19 d’agost del 1942 a Gurb, fou batejada el 23 d’agost a la Parroquia de St. Esteve de Granollers  de la Plana.

Va fer el noviciat a la casa mare de Vic, i va  ser la seva Mestra la Mare M. Dolors Solà. El  23 d’octubre 1968  va fer la professió perpetua  a la capella de la casa d’Espiritualitat P. Claret.

L’any 1965 va ser destinada a la Comunitat del col·legi  Sant Antoni M. Claret de Cornellà.

Ha estat Superiora General  de les Missioneres de la Institució, i actualment  és consellera i secretaria  del  Govern General.