(Aut 671).
LA LLEIALTAT DE L’AMOR
El gos representa la vida quotidiana, el que tenim a casa o molt a prop d’ella. És un animal de companyia de pobres i rics. Alguns d’aquests han arribat a l’aberració d’erigir un mausoleual seu gos o de llegar-li l’herència, insensibles al mateix temps a la misèria i sofriment de tants éssers humans.
A Claret el gos li resulta familiar, però d’una altra manera! Mirant el seu comportament, ens invita a anar més enllà en la nostra vida cristiana. Què podem aprendre del gos? Claret és capaç de veure en la seva actitud una crida a ser més lleials en la nostra vida de fills de Déu. La fidelitat no està de moda. Avui dia tot és caduc. Se li posa data de caducitat fins i tot a allò més sagrat. Intentem nosaltres captar aquest dia com una oportunitat per a anar més enllà en lleialtat, en fidelitat, per a ser millors fills de Déu.
Claret veu en la conducta del gos una crida a ser més dòcil, a estar més disponible per a aprendre. Ens diu Jesús que ens hem de fer dòcils com un infant per a entrar en el Regne. Costa trobar qui estigui disposat a deixar el seu criteri per a aprendre més i servir millor, hi ha molta autosuficiència. Avui tenim l’oportunitat d’anar més enllà en la docilitat.
Practico jo, en la meva vida de cada dia, la lleialtat, l’obediència i la docilitat? Estic pendent de la Paraula de Déu per a deixar que ella -joiosament- doni forma a la meva vida? Sóc aquí, Senyor; concediu-me la gràcia de conèixer i de fer la vostra voluntat amb promptitud i alegria.