“Honrem (…) a Maria Santíssima, la nostra tendríssima Mare; imitem les seves virtuts, tributémosle de continu nostres obsequis, rebem en honor seu amb freqüència els sants sagraments, i no oblidem que el rosari és una de les devocions que més agrada” (Carta Ascètica… al president d’un dels cors de l’Acadèmia de Sant Miquel. Barcelona 1862, pàg. 45)

MARIA, OIENT I ORANT

El rés del Rosari, tan vivament recomanat per Claret com efectiva devoció mariana de cara a l’apostolat, ha quedat, per a molts cristians, relegat a l’oblit. Potser per això, el Magisteri de l’Església l’ha revaloritzat en diversos documents recents.

És evident que l’església no pot relegar a la Mare del seu Senyor. Tampoc se l’ha de exaltar posant-la gairebé al mateix nivell del seu Fill. Sempre subordinada a Ell, Maria té el seu lloc en la missió salvadora del Fill: la seva funció de mediació materna.

Ella és, a més, model per al poble fidel quant acollidora de la Paraula. En aquest context cobra el seu significat el Rosari, oració evangèlica centrada en el misteri de l’Encarnació redemptora, i qualificada per Pius XII com “compendi de tot l’Evangeli”. El Rosari és una pregària-meditació dels misteris de la vida del Fill sota la guia d’Aquella que va estar unida a Ell des de Betlem al Calvari, successos que conservava i meditava en el seu Cor (cf. Lc 2,19 i 51): ” el goig dels temps messiànics, el dolor salvífic de Crist i la glòria del Ressuscitat que inunda l’Església “(així Pau VI, el 1974, en la seva Encíclica Marialis cultus nº 49).

Els Papes -recordava Pau VI- “han recomanat moltes vegades el rés freqüent del Rosari, afavorit la seva difusió, il·lustrant la seva naturalesa, reconeguda l’aptitud per desenvolupar una pregària contemplativa, de lloança i de súplica al mateix temps, recordant la seva connatural eficàcia per promoure la vida cristiana i l’obstinació apostòlic “(Marialis cultus nº 42). Claret la inculca a l’apòstol, que porta com a tasca la identificació amb Crist en el seu servei al món. Contemplar el rostre de Crist, i contemplar-lo amb Maria, va ser el programa que Joan Pau II va indicar a tota l’Església en l’alba del tercer mil·lenni, convidant-la a afrontar amb entusiasme la nova evangelització.

Com apòstol, ¿quina qualitat de la Mare de Déu admiro més i considero per a mi com més necessària? Per què?