“Quan vaig sortir d’aquelles illes [Canàries], el Senyor Bisbe em va voler donar un barret nou i un capot nou, però jo no vaig voler; només em vaig emportar 5 estrips que em van fer en el meu capot vell la molta gent que sempre es em tirava a sobre quan anava d’una població a una altra”

(Aut 486).

ESLLAVISSADA I APOTEOSI

El P. Claret va tenir gran sensibilitat estètica; no en va havia estudiat dibuix i dissenys tèxtils. Ell mateix va dibuixar el seu escut arquebisbal, el de l’Acadèmia de Sant Miquel, els molts gravats del seu Catecisme explicat… De la seva joventut a Barcelona, ​​va escriure anys més tard: “m’agradava vestir, no diré amb luxe, però sí amb bastant elegància” (Aut 72). En aquells dies, fugint d’una dona seductora, va sortir de la casa tan veloçment que es va deixar el barret; llanci “vergonyant” que mai va oblidar. De Jesús pobre repara en què va morir “sense barret ni capell” (Aut 429).

Però la imitació de Crist pobre i la preocupació per estalviar per auxiliar els pobres van ser en Claret més forts que la seva sensibilitat estètica. En la seva consagració episcopal no va estrenar mitra, sinó que li van imposar -sembla que a petició pròpia- 1 del difunt bisbe Corcuera, admiradíssim per ell. En relació amb els preparatius del viatge a Cuba, el propi bisbe de Vic li va aconsellar: “Escriu al Nunci i al ministre de Gràcia i Justícia ponderánt la seva extrema pobresa i l’absoluta manca de recursos amb què es troba per acudir a les despeses consegüents al destí que se li ha donat i demanant que o se’ls s’avancin o se’ls regalin”(Epist.Pas i, pàg. 77).

El de Canàries es va repetir a Cuba. En ser cridat per confessor reial (març de 1857), va desitjar partir cap a Madrid immediatament; només a prec dels seus més íntims es va aturar quatre dies mentre un sastre li feia uns hàbits nous i mínimament dignes per presentar-se als despatxos regis i ministerials. Per Claret 1 sotana esparracada era un trofeu: li semblava a Crist pobre i li recordava l’afecte i el contacte amb els seus evangelitzats.