“Mai he cobrat un morabatí com a propietat del que he manat imprimir; al contrari, he donat gratuïtament milers de milers d’exemplars, i fins i tot en el dia d’avui estic donant, i donaré fins a la mort “(Aut 328).

FORÇA PERSUASIVA DE LA GRATUÏTAT

En una societat mercantilista com la nostra, la gratuïtat, més que un valor, és una actitud sospitosa. Quan tot es compra i es ven, no s’entén que algú vulgui oferir alguna cosa gratis … tret que busqui algun altre tipus de compensació no crematística. I, no obstant això, la lògica de l’evangelització es regeix per un altre criteri: “El que heu rebut gratis, doneu-ho gratis” (Mt 10,8).

El millor de la vida (la vida mateixa, la llibertat, l’alegria, l’amistat, la fe) no es pot comprar. Tot el millor el vam rebre “gratis” (és a dir, com a gràcia). Perquè sigui eficaç cal donar-ho de la mateixa manera com ho hem rebut: gratis. Claret va comprendre molt bé les paraules de Jesús i va tractar d’aplicar-les a la seva manera d’evangelitzar; i, més concretament, a la impressió i difusió de llibres. Sobretot va comprendre que en la seva vida havien d’estar presents les orientacions de Jesús, que va ensenyar que “hi ha més felicitat en donar que rebre” (Ac 20,35) i “sent ric es va fer pobre perquè nosaltres ens enriquim amb la seva pobresa” (2Co 8,9).

Claret es va rebaixar el seu sou d’arquebisbe de Cuba perquè els seus sacerdots estiguessin ben pagats. Posteriorment, com a president de l’Escorial, va realitzar una administració admirable i va assignar bon sou als seus col·laboradors en aquella gran empresa. Però no es va assignar res a si mateix.

Probablement avui sigui difícil aplicar aquest criteri de gratuïtat a la producció de béns materials, donat el tipus de societat en què vivim. Però sempre és aplicable a aquells béns que són els més necessaris per viure: l’acceptació dels altres, el lliurament, la bellesa, etc. El evangelitzador d’avui hauria de ser un expert en aquestes experiències de gràcia, que són com oasi enmig del desert de la productivitat. No hi ha res menys productiu, però més necessari, que una abraçada o una paraula de suport. I, per descomptat, no hi ha res més gratuït i més transformant que la fe.