“Al principi que estava a Vic passava a mi el que en un taller de manyà, que el director fica la barra de ferro a la farga i quan està ben caldejat el treu i li posa sobre l’enclusa i comença a descarregar cops amb el martell; l’ajudant fa el mateix, i els dos van alternant i com a compàs van descarregant cops de martell i van picant fins que pren la forma que s’ha proposat el director. Vós, Senyor meu i Mestre meu, vau posar el meu cor a la farga dels sants Exercicis espirituals i freqüència de Sagraments, i així, caldejat el meu cor en el foc de l’amor a Vós i a Maria Santíssima. Vau començar a donar cops de humiliacions, i jo també donava els meus amb l’examen particular que feia d’aquesta virtut, per mi tan necessària”

(Aut 342).

DEIXAR QUE DÉU ENS FACI

Potser el símbol més recurrent en la predicació i escrits de Claret sigui el foc. L’utilitza per parlar de Déu, de l’Esperit Sant, del Cor de Maria… Per descriure el seu procés personal de transformació interior se serveix d’un símbol molt familiar en el món rural: la farga. Encara que allunyat del nostre món tecnificat, segueix sent comprensible perquè es basa en els quatre elements presents en tota cultura: la terra, el foc, l’aire i l’aigua. Claret es veu a si mateix com una barra de ferro que aspira a convertir-se en fletxa, segons el que havia llegit en el profeta Isaïes: “Va fer de mi una fletxa aguda, em va amagar en el seu buirac” (49,2). Què fa el ferrer? En primer lloc, fica la barra de ferro en el fogó de la farga fins que es torna roent. Després, la col·loca sobre l’enclusa i, lentament i amb precisió d’artista, la va colpejant amb el martell fins aconseguir donar-li la forma adequada. Finalment, quan la barra de ferro s’ha convertit en fletxa, l’introdueix en l’aigua perquè adquireixi el tremp just.

Amb gran senzillesa, Claret s’aplica aquesta bella al·legoria a la seva modelació per la gràcia del Pare. Per convertir-lo en “fletxa missionera”, Déu el va introduir primer en l’experiència del foc del seu amor a través dels exercicis espirituals i sagraments. Escalfat, il·luminat i curat pel foc de l’amor de Déu, va viure un lent procés de configuració amb Crist en l’enclusa de la vida quotidiana. Els cops de martell signifiquen les virtuts i els mitjans ascètics que el van ajudar a adquirir la “forma de Crist”. Convertit en fletxa punxeguda, va ser introduït en l’aigua de l’Esperit Sant per a ser llançat com a missatger de l’evangeli als pobres.

També a nosaltres és aplicable l’al·legoria de la farga. Per ser testimonis convincents, necessitem l’experiència del “foc” (és a dir, l’experiència de l’amor de Déu) i del “enclusa” (és a dir, el procés de configuració amb Jesucrist).