Feia anys que els Missioners Claretians i altres grups de la Família Claretiana anaven rumiant la idea de fer una pel·lícula sobre sant Antoni Maria Claret. La seva vida reuneix totes les característiques necessàries per a realitzar-la de manera atractiva i “edificant”, si és que aquest últim adjectiu es pot seguir usant en una època en la qual fa la impressió que només  les “bretolades” gaudeixen de bona premsa. Potser la complexitat del personatge, la varietat d’escenaris en els quals es va moure (Catalunya, Illes Canàries, Cuba, Madrid, diversos llocs d’Espanya, Lisboa, París, Roma, Fontfreda) i, sobretot, els alts costos d’un llargmetratge ens feien enrere. Però tot va començar a canviar arran de la pel·lícula “Un Déu prohibit”, que explica la història dels màrtirs claretians de Barbastre. La bona acceptació per part de moltes persones -no sempre per part d’una certa crítica que sol veure amb mals ulls tot el que fa  referència a l’Església- ens va animar a embarcar-nos en l’aventura d’una pel·lícula sobre Claret. Contracorrent Producciones -i especialment el director Pablo Moreno-, s’han entusiasmat gairebé més que nosaltres. Després d’una primera reunió de treball el passat mes de gener, es va posar en marxa l’elaboració del guió. Després de quinze versions, el rodatge va començar fa uns pocs dies i es prolongarà fins al mes de novembre, aprofitant la llum de la tardor. Si el procés de postproducció va segons el calendari previst, la pel·lícula -que, de moment, es diu Pobre i a peu- podria estrenar-se a l’octubre de 2020, coincidint amb la celebració del 150 aniversari de la mort de Claret (1807-1870) .

No és fàcil d’explicar històries segons els codis cinematogràfics d’avui. Es pot caure en el moralisme, la sensibleria, els estereotips o l’extravagància. La història de Claret és en si mateixa grandiosa i atractiva, però cal saber explicar-la. Aquest és el principal desafiament de les pel·lícules sobre sants. A Itàlia hi ha més tradició que a Espanya. La RAI, per exemple, ha produït sèries de qualitat sobre sant Felip Neri, sant Pius de Pietrelcina, santa Josefina Bakhita, sant Joan XXIII, sant Joan Pau II, etc. Tenen ofici i saben connectar amb el públic italià. A Espanya no és tan fàcil. No abunden els directors experts en aquesta mena de cinema. Tampoc els productors volen arriscar-se amb pel·lícules “religioses” o “espirituals”. Temen l’escassa acceptació del públic i, per tant, el fracàs econòmic. I, no obstant això, hi ha moltes persones que volen una altra mena de cinema, ja que  estan una mica tips que Hollywood porti més de cent anys explicant-nos les mateixes sis històries. Així que, vist tot, ens hem arriscat. Poques persones  llegiran, per exemple, l’Autobiografia de Claret, però molts poden acostar-se a la seva vida a través d’una pel·lícula. I potser la pel·lícula pot ajudar-los a formular-se preguntes, en veure que a la vida es pot viure d’una altra manera, en comprovar que quan una persona està moguda per l’amor de Déu pot fer coses extraordinàries.

Fer una pel·lícula costa diners. Difícilment es pot fer una producció a Espanya per menys de dos o tres milions d’euros. El nostre pressupost es queda al mig milió. Tenim moltes prioritats missioneres que considerem més urgents i que demanen recursos. Per això, no intentem fer una superproducció, sinó una obra senzilla i digna. Quan estàvem donant forma al projecte se’ns va acudir la idea d’organitzar una campanya de crowdfunding o de micromecenatge, com solem dir en català. Un expert, que pertany al moviment Seglars Claretians, s’ha encarregat de preparar-la. Estem convençuts que, a base de petites aportacions, es pot aconseguir l’objectiu. Hi ha moltes persones que senten simpatia per Claret, no només els membres dels diversos grups de la Família Claretiana -que patrocinen el projecte- sinó també molts dels nostres familiars, amics, coneguts, feligresos de les nostres parròquies, alumnes i exalumnes de col·legis claretians, voluntaris de les missions, lectors dels llibres i revistes publicats per les nostres editorials i -per què no? – els lectors d’El Rincón de Gundisalvus. Per això t’animo a  difondre aquesta notícia entre els teus coneguts. Molts “pocs” fan un gran “molt”. Aquesta és la filosofia del micromecenatge.

 

COM HI POTS CONTRIBUIR

Si vols fer un donatiu, per petit que sigui, pots punxar aquí. A la pàgina del micromecenatge trobaràs també una primera informació sobre la pel·lícula. En nom dels missioners claretians, t’agraeixo de cor la teva ajuda. Tant de bo que d’aquí a un any puguem veure la pel·lícula i parlar-ne!

 

P. Gonzalo Fernández Sanz, cmf.

Vicari General i Prefecte General d’Espiritualitat