“A cada població en què predicava, fins a mitja funció era molt perseguit i calumniat dels mals de la mateixa població; de mitjana missió des d’ara, aquests es convertien i tots em lloaven, i llavors començaven les persecucions del Govern i Autoritats Superiors”(Aut 457).

ALABAT I PERSEGUIT

Les paraules de Jesús sobre que “el Regne de Déu pateix violència i violenta se’n vol apoderar” (Mt 11,12) són una mica enigmàtiques. Però hi ha una cosa indiscutible: les forces del mal estan presents en la història, hi ha interessos oposats al pla diví, que fan la guerra a tot el que s’orienti al seu triomf. L’Apocalipsi crida els màrtirs “aquells que van morir a causa de la Paraula de Déu i del testimoni que van donar” (Ap 6,9). Claret va haver de meditar molt aquests textos, ja que en la seva vida missionera la persecució va estar sempre present. El seu nom va arribar a ser signe d’infàmia, fins a tal punt que un nebot seu, petit industrial, es va canviar el cognom per salvar el negoci.

Certament l’època de Claret va ser políticament molt convulsa. El text sobre el qual reflexionem es refereix a la seva època de missioner per Catalunya (1840-1850), sempre en guerra civil (carlista) ardent o latent; tota reunió de multituds resultava sospitosa. El gran missioner va ser sempre fidel – encara que molts ho van negar, i fins i tot avui hi ha qui no ho creu- a una consigna: no immiscir mai en política. Va fer tot l’equilibri imaginable perquè, en aquella població tan dividida, ni liberals i carlistes poguessin recolzar-se en la seva predicació o sentir-se ofesos per ella. Ningú va poder confondre els seus sermons amb mítings.

L’anunci evangèlic porta sempre amb si una càrrega moral i, pel mateix, una crítica social. Però aquesta ha de fundar-se en l’Evangeli mateix, i no en opcions polítiques, totes discutibles. Jesús ni desqualificar ni lloar al poder romà d’ocupació ni a la lluita zelota per la independència de Palestina. L’ideal evangèlic és tan superior als programes polítics, que el cristià, en votar a un partit, no fa sinó “optar pel menys dolent”.