“Hem d’estimar a Maria Santíssima i ser els seus devots, perquè la devoció a Maria Santíssima és un mitjà poderosíssim per aconseguir la salvació” (Carta a un devot del Cor de Maria, en EC II, pàg. 1504).

AMOR A MARIA SALVADORA

A Claret, ja des de nen, li treia el son el pensar en els pecadors que corrien perill de condemnació. Aquest sentiment va créixer com un torrent i va ser el motor de la seva ardor apostòlic. Però no va caure en la desviació de presentar a Maria com un contrapès a la justícia de Déu. Aquesta és la síntesi de la doctrina equilibrada i que la intuïció de Claret va captar abans de les precisions del Concili Vaticà II.

La misericòrdia presideix la Història de la Salvació: “Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare de misericòrdia i Déu del Consol” (2Co 1,3).

La misericòrdia divina es fa visible en la persona de Jesús. I ha volgut fer-la visible també en la tendresa maternal de la Mare. I és que ningú com Ell sap quin cor ha donat a les seves criatures; i per això ens ha donat la seva Mare, perquè fos també la nostra. Però quedi clar que la misericòrdia que demanem a Maria milions de vegades (“torna a nosaltres aquests ulls vostres tan misericordiosos”) no és altra que el reflex que brilla lleument sobre el mar infinit de la misericòrdia de la Trinitat.

És Déu en el seu amor el que ha creat aquesta criatura excepcional que és Maria Verge i Mare. Maria s’ha impregnat tant de la misericòrdia divina que s’ha “misericordiatzat”. No és una porta d’escapament davant la justícia divina, sinó que és la misericòrdia divina que recala al Cor de Maria i el desborda, per regar i fecundar l’aridesa del cor humà.

Entre els missioners que participen del carisma claretià, sempre entestats a buscar els millors mitjans d’evangelització, té actualitat permanent un text que va guiar la renovació post-conciliar (Document sobre la seva “Patrimoni Espiritual”

[1967]), en el qual s’afirma: “El nostre pare es va valer de la devoció al Cor de Maria com a arma molt eficaç en el seu apostolat multiforme “; i de seguida afegeix: “El missioner claretià contempla a la Verge com a model … sotmès a la seva acció maternal … Per aquest mitjà l’apòstol claretià es revesteix de l’afecte maternal que el Concili reconeix com a necessari per participar en la Missió de l’Església i cooperar a la salvació dels homes “.