“Mai he cobrat un morabatí com a propietat del que he manat imprimir; al contrari, he donat gratuïtament milers de milers d’exemplars, i fins i tot en el dia d’avui estic donant, i donaré fins a la mort”

(Aut 328).

TESTIMONI IRREFUTABLE

La gratuïtat és una experiència que avui semblés estar faltant. Moltes veus amables apareixen en les nostres línies telefòniques, en els missatges de text i d’altres maneres, convidant-nos a subscriure i adherir a tot tipus d’ofertes temptadores que ens faran la vida molt més fàcil i plaent: “En què puc ajudar-lo?”. Però darrere de cada oferta hi ha molt d’interès econòmic i es mou tota una economia no sempre neta.

Quan algú s’acosta a les nostres vides en pla solidari, ens costa confiar, ja que també s’han incrementat les xarxes de tràfic de persones, de engalipadors de diversa índole i, sobretot a les grans ciutats, regna un clima generalitzat de desconfiança. No obstant això, el panorama no és tan ombrívol, perquè hi ha nombroses organitzacions humanitàries i religioses que presten serveis gratuïts i intenten crear una forma alternativa de relacions socials.

El P. Claret ens parla de la seva evangelització per mitjà del repartiment de milers de llibres, fullets, opuscles i estampes, repartiment sempre gratuït, eloqüent signe que la “política de servei al Regne” és diferent. L’haver dissenyat tot un pla perquè la literatura cristiana arribés a les masses és una cosa molt alliçonador per a la nostra època.

Quantes vegades passa que molts projectes de difusió de la Paraula de Déu o altres iniciatives pastorals no prosperen o no avancen prou per la manca de béns destinats a la seva elaboració, manteniment i propagació. Queda doncs la invitació a reforçar una cultura de la solidaritat abocada a posar tot el millor de cada un i de cada comunitat per al servei evangelitzador.

Potser, l’última consideració podria quedar ressonant a les orelles i podries comentar-la amb els propers: com idear maneres gratuïts d’estendre tot el bo, en definitiva el Regne, en la nostra societat.