“Oh Déu meu!, us dono paraula que ho faré. Predicaré, escriuré i faré circular llibres bons i fulls volants en abundància per tal d’ofegar el mal amb l’abundància del bé”

(Aut.  453).

OFEGAR EL MAL AMB EL BÉ

Els antics manuals de ascètica ensenyaven a que cadascú busqués la seva “passió dominant”, és a dir, el defecte que més entorpia el seu progrés espiritual. Un cop descobert, s’establia tot un programa de lluita contra ell. Doncs bé, algú que va conèixer de prop de Claret va afirmar que “la seva passió dominant” era la predicació.

Claret va ser abans de res un predicador. Va fundar els seus missioners amb un objecte immediat: missions populars i exercicis espirituals. Només posteriorment, sempre en relació amb el servei de la paraula, van assumir altres ministeris. És inimaginable el nombre de sermons predicats per Claret. Al juliol de 1861, mentre preparava un viatge amb la família reial, escrivia: “La pena més gran que tinc és haver d’estar estacionari en aquesta cort. És veritat que predico sempre a les presons, hospitals, hospicis, escoles, convents i poble; però no em satisfà; jo voldria córrer… El dia 15 sortirem per a Santander, en què penso sadollar… “(EC II, pàg. 321). En aquest viatge va passar el inaudit: durant la parada del tren reial en una estació, Claret, des de la finestreta, va fer una xerrada a la gent que estava a l’andana. A la tornada, el 16 d’agost, va predicar a Burgos 11 sermons.

Com la paraula parlada li semblava poc, Claret es va dedicar amb assiduïtat a la ploma. Ja en 1847 havia fundat una editorial, la Llibreria Religiosa, entesa únicament com a mitjà d’apostolat. Ell va publicar unes 120 obres; com la jornada l’acostumava a dedicar a predicar i confessar, escrivia tantes obres “perdent hores de son”.

Que bo seria que en molts creients d’avui es donés una “passió dominant” tan ben orientada i una “astúcia evangèlica” que els indiqués les escletxes per on introduir amb eficàcia el missatge de la fe.